Resultats de la cerca

Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya  i  Antoni…

S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…

Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…

Nebot de Joan Oliver i Sallarès , és llicenciat en filologia romànica Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969 Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya , fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds 1988-92 i 1995-99 De 1983 a 1991 fou secretari de l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Des del 2003 viu a Madrid Collaborador en un gran nombre de mitjans de comunicació ràdio i premsa, bàsicament, ha treballat també molts anys en l’àmbit editorial Com a escriptor es…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i, conjuntament…