Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Dionís Guiot
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim , que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453 Bibliografia Riquer, M de 1962 1 Vegeu bibliografia
mossèn Gras
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra És autor d’una novelleta cavalleresca,↑ Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús s XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 Kelly, HA 1993 Riquer, M de 1984 1 Vegeu bibliografia
Peire Salvatge
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere, referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Roderic Dies
Literatura catalana
Poeta.
Es conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar a la qual respongué també Ausiàs Marc, una cançó d’amor De vui demà se’n va lo temps i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Pagès, A 1914 Les obres d’Ausiàs March Vol II Barcelona, IEC
,
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop…
Joan de Nàjera
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Atestat el 1456 com a prevere i capellà major d’Alfons el Magnànim , el 1479 apareix documentat com a ciutadà de València És molt probable que procedís d’una família de conversos de la vila riojana de Nájera, i ja devia ser d’edat avançada quan participà en el certamen marià del 1474 amb una composició que comença Molt més que spectable, senyor virtuós , formada per rims estramps en lloança del representant reial i promotor del certamen Lluís Despuig Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Francí Bussot
Literatura catalana
Poeta.
El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
,
Pere Despuig
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
Pere I d’Empúries
Literatura catalana
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego, setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols.
Vida i obra Personatge polifacètic, i un dels més influents en la política, els afers religiosos, la cultura i la societat —com confirma El llibre de la baronia de Jaume Marc— de bona part del s XIV, fou un dels més significats assessors del rei Pere el Cerimoniós, nebot seu Fruí també de la confiança del seu germà Alfons, les festes de coronació del qual preparà manifestant-se amb un refinament propi d’un príncep renaixentista Durant aquestes solemnitats, segons conta Muntaner, un joglar recità 700 versos seus fets per a l’ocasió sobre el regiment de la cort Arran de la mort de…
Jordi Julià i Garriga
Literatura catalana
Poeta, crític literari i assagista.
Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006, L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode Figuració poètica de…
,