Resultats de la cerca

Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata  i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada 1927-28 estrenà…

Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i França El…

Inicià els estudis de cant a dotze anys amb Genoveva Puig i posteriorment els continuà amb Jordi Albareda Més endavant estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilhawsky i Viorica Ursuleac i a Madrid amb Lola Rodríguez Aragón Debutà el 1965 com a solista i aviat s’especialitzà en lied i en el repertori operístic mozartià L’any 1972 cantà al Teatre de la Zarzuela de Madrid El giravolt de maig , de Toldrà, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà Actuà sovint en festivals d’Espanya i dels Països Catalans, i ho feu també a Viena i Salzburg, sota la direcció de mestres com Bernhard Paumgartner o…

La seva mare, Marianna Rossi, era de procedència italiana, i actuà al teatre de la Santa Creu de Barcelona entre el 1815 i el 1821 Manuela nasqué durant la temporada teatral, i fou batejada a l’església del Pi, segons notícies de Saldoni Després probablement marxà a Itàlia, on estudià cant El 1847 interpretà el paper protagonista d' Anna Bolena en les primeres funcions d’òpera del Teatre del Liceu, on actuà les tres temporades següents Participà en l’estrena de Giovanna di Castiglia , d’AJ Cappa temporada 1848-49, i en la de Der Freischütz 'El caçador furtiu', de CM von Weber, la temporada…

Començà els seus estudis musicals simplement com a afeccionada amb G Tintorer i E Puig El director d’orquestra Joan Goula descobrí les seves qualitats, i després de formar-se amb ell durant tres anys, l’ajudà a presentar-se davant del públic Debutà al Liceu amb l’òpera Lohengrin , i assolí una acollida molt bona Després de passar pel Teatro Real de Madrid, estrenà a Barcelona La jolie fille de Perth de G Bizet, Nerón d’Anton Rubinstein i Bruniselda d’E Morera A València estrenà Sagunto de S Giner Realitzà gires per Itàlia, i viatjà a Lisboa i Amèrica, on cantà al costat de Caruso al Teatro…

De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona i estudià cant al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de C Bordalba Posteriorment amplià la seva formació a Milà amb M Vidal Debutà a setze anys a Nàpols amb El barber de Sevilla 1908 i poc després fou contractada per a cantar a París i Montecarlo A partir d’aleshores inicià una important carrera internacional que la dugué al Caire, Praga, Viena, Roma, Madrid i Barcelona, ciutat aquesta darrera on debutà el 1911 El 1915 P Mascagni la contractà i un any després cantà El barber de Sevilla al Teatre alla Scala de Milà Novament a…

Fou alumna de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música A només deu anys feu la primera aparició pública, en un concert organitzat pel Foment del Treball a Barcelona Continuà els estudis a París amb André Hecking, becada per l’Ajuntament barceloní El 1918 oferí un recital al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Actuà en nombroses ciutats espanyoles i en diferents cicles de música a la Ciutat Comtal, incloses les aparicions amb la Banda Municipal dirigida per J Lamote de Grignon

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Conreadors del gènere humorístic i satíric, assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb llurs cançons i espectacles musicals Esdevingueren els màxims venedors de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra llurs pròpies cançons, musicaren texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i Alcover , Joan Teixidor , etc— i organitzaren i participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet , Bestiari , Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanche , Festa amb Rosa Maria Sardà , etc…