Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
acabat
Última mà donada a una obra.
capa d’acabat
Química
En els recobriments a diverses capes, darrera mà de pintura o de vernís que condiciona en gran part l’aspecte final i la resistència als agents exteriors.
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…
nounat | nounada
Acabat de néixer.
inconclús | inconclúsa
No acabat, no decidit.
acuminat | acuminada
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta