Resultats de la cerca
Es mostren 1084 resultats
Joan Torrella i Ballester
Història
Literatura
Cronista.
És autor d' Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita El seu fill, Agustí Torrella i Truyols Palma 1685 — 16 de maig de 1748, escriví Mallorca se rinde al archiduque de Austria Carlos III i Mallorca sometida al rey don Felipe V de Borbón , també inèdites
Antoni Cabrer i Verger
Literatura catalana
Escriptor.
Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841
Ignasi Vidal i Bennàsar
Història
Dirigent republicà.
Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Escriptor.
Tercer marquès de Campofranco Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol Amic i company de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre altres, amb Gregori Mayans El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Escriví poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée, Sur l’entreprise d’Alger , en llatí, i deixà manuscrites diverses miscellànies
Ramon Nadal i Horrach
Pintura
Pintor.
Es formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma El seu pare l’introduí en el món de l’art Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres figura, natura morta, retrat, etc, bé que és especialment conegut pels paisatges Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i destacà per la consistència del dibuix
Jaume Domenge
Pintura
Pintor actiu a Palma, Mallorca.
Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III
Cristòfor Sarrà
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743
Fèlix Pons i Marquès
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Joan Fuster i Bonnín
Pintura
Pintor.
Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina