Resultats de la cerca

Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’…

Davanter centre, jugà al FC Barcelona la temporada 1995-96 procedent de la Real Sociedad Amb la samarreta blaugrana disputà 58 partits i marcà 25 gols Fou internacional per Iugoslàvia i per Bòsnia i Herzegovina, i més endavant esdevingué seleccionador del seu país

Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa  Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina  l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo…

És situada a la República Sèrbia Republika Srpska, una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992 El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica , l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de  Iugoslàvia  1992-99 i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol La població civil estava…

La geografia Indústries tradicionals del tabac, cervesa, catifes, etc, i les modernes elèctriques i farmacèutiques Centre cultural universitat, teatre de l’òpera, museus Tradicionalment, la població és d’origen musulmà en la seva majoria, però són minories importants els croats i els serbis, la presència dels quals confirma l’estatut de la ciutat com a seu, respectivament, d’arquebisbat catòlic i metropolitana ortodoxa Hi ha una escola islàmica i diverses mesquites, entre les quals destaca la de Begova 1530, que donen a la ciutat un aspecte oriental Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’…

Fou iniciada per Prijezda I 1250-57, el qual succeïren Prijezda II i Esteve I, que fou destronat per la família Šubić Esteve II de Bòsnia recuperà el tron, en el qual succeí Tvrtko I Amb Esteve Tomašević s’extingí la dinastia

És un centre agrícola tabac i un nucli industrial maquinària elèctrica, indústria alimentària i tèxtil Antiga fortalesa romana, des de mitjan s XVI fins al 1639 fou la residència del paixà de Bòsnia A la fi del s XVIII es convertí en un nucli de resistència contra el domini turc Cap a la fi del 1969 sofrí els efectes d’un violent terratrèmol

Pivot que fitxà pel BM Granollers 1995-96 procedent del Pilotes Posada Octavio, on el 1994 aconseguí 21 gols en un partit de Lliga, fita que representa el rècord golejador en la competició Amb l’equip vallesà guanyà la Copa EHF També obtingué la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 amb Croàcia

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Antonio de Pamplona Amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, 2015, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-16, la Copa del Rei 2010, 2014, 2015, 2016, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, la Supercopa d’Espanya 2010, 2013, 2014, 2015, 2016 i la Lliga dels Pirineus 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 Jugà amb la selecció de Sèrbia i Montenegro L'any 2016 anuncià la marxa del FC Barcelona

Afiliat a la societat secreta nacionalista Mà Negra , assassinà per ordre seva el príncep hereu d’Àustria, Francesc Ferran, i la seva muller, a Sarajevo 28 de juny de 1914 Morí a la presó