Resultats de la cerca
Es mostren 893 resultats
Parc Olímpic del Segre
![](/sites/default/files/media/EEC/Parc_Olimpic_Segre.jpg)
Parc Olímpic del Segre
PARC DEL SEGRE
Rem
Instal·lació de piragüisme de la Seu d’Urgell.
Fou inaugurat a l’octubre del 1990 per acollir les proves d’eslàlom en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Ocupa 7 ha de terreny al voltant del Segre, i consta d’un canal d’aigües tranquilles de 800 m de llarg i un d’aigües braves de 500 m, amb un desnivell de 6,5 m i un cabal regulable d’entre 5 i 15 m3/s a més, disposa de remuntadors mecànics, una minicentral hidroelèctrica de bombeig i turbina, higienitzador i assecador de material esportiu També disposa d’un gimnàs Té un aforament per a 5000 espectadors i, a banda dels Jocs Olímpics, ha acollit dos campionats…
Club Nàutic Mig Segre
![](/sites/default/files/media/EEC/club_Nautic_Mig-Segre.jpg)
El palista Toni Herreros, del Club Nàutic Mig Segre
Club Nàutic Mig Segre
Altres esports nàutics
Club de piragüisme de Ponts.
Fundat el 1977, està especialitzat en aigües braves, aigües tranquilles i ràfting Començà organitzant curses atlètiques, cursets de natació i cursets de monitors de piragüisme El 1978 participà per primera vegada en el Campionat de Catalunya de pista i el 1981 organitzà el primer Descens del Mig Segre El 1983 creà la secció d’atletisme i el 1988 la d’handbol A mitjan anys vuitanta els seus palistes guanyaren les primeres medalles en els campionats de Catalunya Com a club, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom 1991 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de ràfting i fou segon en…
la Sucrera del Segre
Economia
Agronomia
Antiga sucrera del municipi de Menàrguens (Noguera), inaugurada el 1901.
La fàbrica, dedicada al processament de remolatxa, és dividida en tres naus i ocupa una superfície de més de 80000 m 2 A més de l’edifici principal, té edificis annexos que acollien diverses dependències, entre els quals hi ha la Casa Gran, d’estil noucentista L’any 1899 Manuel Bertrand i Salsas fundà la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa, i comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica a Menàrguens, al costat del Segre Com que mancaven vies de comunicació per al transport de les matèries primeres i del…
La Veu del Segre
Periodisme
Periòdic en català que aparegué a Lleida el 27 de juliol de 1899.
Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies
Atlètic Natació Torres de Segre
Natació
Club de natació i socorrisme de Torres de Segre.
Fundat el 1989, participa en els campionats de natació i de salvament i socorrisme provincials Des del principi del segle xxi organitza l’aquatló Torres de Segre, dins el qual es disputa el Campionat Provincial de Salvament Aquàtic i el Trofeu Vila Torres de Segre de natació Organitza també les jornades de la lliga d’estiu de clubs de Lleida
Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Societat creada el 1945 que el 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909: Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, Força i Enllumenat SA i Explotacions Hidroelèctriques SA.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana Alt Urgell, a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959 A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi salt i canal de Pinyana i Marcetes Manresa, abasta principalment les xarxes de Balaguer Noguera i la seva àrea, Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet Bages i Calaf Anoia El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritària 86%…
el Polígon Industrial del Segre
Equipament del municipi de Lleida (Segrià).
Perles
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
Sarroca de Lleida
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100110.jpg)
Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
el Vilar de Cabó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A079674.jpg)
Vista general del nucli del Vilar del Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua avall del cap de municipi.
L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics part de la façana de ponent i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant amb finestra espitllerada Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol ull, d’origen medieval Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel 29 de setembre El lloc és documentat el 1030 “ in val de Capudense in apendicio de Sancto Michael in locum que dictat ipso vilar ” Pertanyia al vescomtat de Castellbò