Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Arnold Van Gennep
Folklore
Folklorista francès.
Format a la Sorbona, fou professor d’etnografia a la Universitat de Neuchâtel 1912-15, on reorganitzà el museu etnogràfic 1914 S'interessà per la realitat social tal com es manifestava en els medis rurals, el seu únic camp d’investigació Per a ell, l’etnologia, com les ciències naturals, té per objecte l’estudi dels fets vius, bé que estudiats dins el medi social en què es desenvolupen, concepció oposada a la sociologia oficial i al mètode històric La seva preocupació fou de conèixer el folklore francès no estudiat fins aleshores
Hans Vaihinger
Filosofia
Filòsof alemany.
Professà a Halle 1884-1906 i fundà els Kant-Studien 1897 i la Kant-Gesellschaft 1905 Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92 i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si —, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil Die Philosophie des Als Ob , ‘La filosofia del com si’, 1911
Christian Schönbein
Química
Químic alemany.
Fou professor a Basilea Descobrí l’ozó 1840 estudiant l’olor característica que havia observat als voltants d’una fàbrica elèctrica Fent experiments a la cuina de casa seva, inventà el cotó pólvora 1846, el qual resultà molt perillós, però permeté la fabricació de la primera pólvora sense fum Proposà també per primera vegada el collodió
Ulrich Schmoll
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor de la Universitat de Heidelberg, treballà sobre les llengües preromàniques d’Itàlia Die Vorgriechischen Sprachen Siziliens ‘La llengua pregrega de Sicília’, 1958 i I nomi di luogo paleoliguri 1962, i molt especialment sobre les de la península Ibèrica Die Sprachen der vorkeltischen Indogermanen Hispaniens und das Keltiberische ‘La llengua dels indogermànics precèltics d’Hispània i el celtibèric’, 1959 i Die südlusitanischen Inschriften ‘Les inscripcions sudlusitanes’, 1961
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000265.jpg)
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a…
Karl Sapper
Geografia
Geògraf alemany.
És considerat com un gran coneixedor de la geografia física i humana de l’Amèrica Central, en particular Guatemala i Mèxic Visità també, per als seus estudis de vulcanologia, l’àrea mediterrània i les Canàries, i, en l’aspecte purament geogràfic, molts països del continent sud-americà Professor a Tübingen i Estrasburg, escriví Grundriss der physikalischen Geographie von Guatemala ‘Resum de la geografia física de Guatemala’, 1894, Wirtschaftsgeographie von Mexico ‘Geografia econòmica de Mèxic’, 1908, Die Tropen ‘Els tròpics’, 1927
Hans Speidel
Història
Militar
Militar alemany.
Durant la Primera Guerra Mundial lluità com a voluntari Membre de l’estat major, participà en la campanya de França 1940 i en la de Rússia 1942-43 El 1944 ascendí a tinent general i prengué part en la batalla de Normandia, però fou destituït juliol arran de l’atemptat contra Hitler Acabada la guerra, fou conseller militar de la RFA i cap 1957-63 de les forces de l’OTAN a l’Europa Central Publicà diverses obres de caràcter històric i teoria militar
Pere Joan Barceló i Anguera
![](/sites/default/files/media/FOTO/B053382.jpg)
Estàtua dedicada a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet, fill de Capçanes
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…
Moder
Riu
Riu que neix al parc natural dels Vosges du Nord, dins el municipi de Zittersheim (Baix Rin, Alsàcia).
De 93 km de longitud, és afluent del Rin, al qual desemboca per l’esquerra a la localitat alemanya d’Iffezheim Baden-Württemberg
tractat de Pressburg
Història
Acord signat entre Napoleó I i l’emperador Francesc II a la ciutat de Bratislava (Pressburg, en alemany), pel desembre del 1805, poc després de la victòria francesa a Austerlitz.
Àustria hi cedí a França un seguit de territoris del regne d’Itàlia Baviera, Württemberg i Baden, fins aleshores depenents de Viena, ampliaren els seus territoris i quedaren lliures del domini austríac Per la seva banda, Viena obtingué el principat de Salzburg