Resultats de la cerca

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

S’inicià en les categories regionals formant part del Badalona, l’Europa i el Vilanova El fitxà el Nàstic de Tarragona i debutà a primera divisió el 1948, on jugà 41 partits en dues temporades 1948-50 Traspassat a l’Atlético de Madrid, una lesió de genoll el deixà quasi inèdit durant dues temporades Posteriorment jugà al Celta de Vigo 1952-55, l’Hèrcules 1955-58 i l’Alacant 1958-59, i es retirà al Crevillent el 1960 En total jugà 65 partits a primera Posteriorment, entrenà nombrosos equips i d’aquesta etapa cal destacar els ascensos a segona divisió aconseguits amb el Nàstic, l’Eldense, el…

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa, després de formar-se a les seves categories inferiors Fou tercer classificat al Campionat d’Espanya absolut del 1985 en quatre scull Un cop retirat, fou entrenador dels joves remers de la mateixa entitat i, després, també exercí de directiu

Es formà a la Joventut Atlètica Sabadell amb l’entrenador Àngel Galobart Fou campió estatal júnior de 200 m i 400 m 1969 i anà convocat amb la selecció espanyola en diversos encontres internacionals En categoria absoluta, aconseguí els títols catalans de 200 m i 400 m 1970 Amb els companys de la JA Sabadell, guanyà el títol català de 4 × 400 m 1970 i establí un nou rècord estatal de clubs També destaca un títol català de 50 m en pista coberta 1972

Després d’exercir unes quantes temporades a segona divisió, dirigí partits de primera durant vuit temporades 1971-79 En finalitzar aquesta última campanya es retirà Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, dirigí 75 partits a la màxima categoria Més tard exercí de comentarista esportiu

Desenvolupà la seva carrera al Centre d’Esports Sabadell, entre el 1929 i el 1943, exceptuant el període de la guerra Jugava de mig Fou campió de Catalunya la temporada 1933-34 i disputà la final de Copa del 1935 S’alineà dues vegades amb la selecció catalana Després entrenà el mateix Sabadell en diferents etapes

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

President de la Federació Catalana d’Escacs 1951-58 El 1979 fou condecorat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Fou nomenat enginyer en cap de Seat Competición 1974 És el creador del Seat Proto 2100 i del Seat Ibiza Proto Bimotor El 2010 era el màxim responsable esportiu del Programa de Promoció per a Joves Pilots d’Automobilisme i membre de la Comissió Esportiva del RACC

Desenvolupà la seva trajectòria a l’Associació de Personal de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Disputà quatre Campionats del Món de l’especialitat i guanyà una medalla de plata 1987 Amb la selecció catalana assolí una medalla de plata 1992 i una de bronze 1990 en el Campionat d’Espanya