Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
el Morrot
Sector marítim de Barcelona, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans estació de mercaderies del Morrot Al començament del s XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació el 1903 fou inaugurat el tramvia Les coves de l’escarpament de la muntanya estigueren habitades després del 1939
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
Escalada Ciclista a Montjuïc
Ciclisme
Cursa ciclista disputada a la muntanya de Montjuïc entre el 1965 i el 2007.
Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, es disputava en un circuit que anava des del Morrot fins al castell de Montjuïc S’organitzava una cursa per a professionals, que es dividia en una prova en línia i una contrarellotge, curses per a amateurs , curses en categoria femenina, categories inferiors, veterans i tàndems per a invidents La primera edició se celebrà al març del 1965 i en resultà vencedor Federico Martín Bahamontes A l’octubre del mateix any es disputà la segona edició, que a partir de llavors quedà fixada en aquest mes El ciclista que en guanyà més edicions fou…
Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
Cantunis
Barri
Barri de Barcelona, al SW de Montjuïc, entre la mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril.
Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest El 1913 fou…
Unió Esportiva Olot
UE OLOT / MARTÍ ALBESA
Futbol
Club de futbol d’Olot.
Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…
Aldovesta
© Museu d'Història de Catalunya / Pepo Segura
Jaciment arqueològic
Assentament protohistòric del municipi de Benifallet (Baix Ebre), situat sobre un morrot (80 m alt.) a la riba esquerra de l’Ebre.
És un sol edifici, d’uns 250 m 2 de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables Excavat en 1986-88, hom hi ha trobat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar
platja Llarga
Platja
Platja de la costa de llevant de Tarragona, davant el mas d’en Rabassa, entre la Punta del Morrot i la punta de la Creueta.