Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
catxo | catxa
Ajupit, acotat.
Onésimo García Ferré

Onésimo García Ferré (tercer per la dreta, ajupit)
UE Santboiana
Rugbi
Jugador de rugbi.
Començà a jugar a les categories inferiors del Club Natació Montjuïc, amb el qual aconseguí els Campionats de Catalunya d’infantil, cadet i juvenil La seva posició al camp era la de mig d’obertura i darrere El 1987 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, en el qual estigué fins el 1999, i aconseguí tres Lligues 1989, 1996, 1997, una Copa 1989 i dues Copes Ibèriques 1988, 1990 Fou internacional juvenil i nou cops amb la selecció espanyola absoluta Dirigí equips de les categories de promoció de la UE Santboiana
Santiago Fernández de Cuevas Cote

Santiago Fernández de Cuevas Cote (al mig, ajupit)
CN Atlètic-Barceloneta
Waterpolo
Tècnic de waterpolo.
Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006
castell

Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
Lluçà

Lluçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…