Resultats de la cerca

Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia Es llicencià en teologia i sociologia als EUA El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinar i reconeguda a tot el món, l’ha collocat…

Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del govern presidit…

Format a Olot i a Sant Feliu de Guíxols, amb els Berga, i a Madrid, on residí molts anys, la seva obra és d’arrel classicista Exposà individualment a Barcelona 1924, 1926 i 1930, així com a l’Exposició Internacional del 1929 i, a Madrid, a la Nacional del 1930

Catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona Ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona 1969-73 i des del 1982 i de Salamanca 1973-1982 Fou també director general d’universitats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1986-90, vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya 1991-93 i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació 1984-89 i des del 2012 Rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i…

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís, i al conservatori de París 1920 becat per la diputació de Castelló El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asensio, i el dirigí fins al 1938 Fou violí solista de l’Orquestra Municipal de València 1943-72, i posteriorment passà a la del Liceu de Barcelona 1972-76 També…

Déu el condemnà a una vida errant El seu nom ha esdevingut el símbol de l’odi fratern, de l’enveja El tema de Caín i Abel ha estat sovint tractat en art es troba des dels capitells romànics fins als pintors del Renaixement i del Barroc i en literatura Byron, Victor Hugo, Metastasio, Klopstock, Coleridge, Leconte de Lisle, Unamuno

De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial

Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No consta que…