Resultats de la cerca

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del s VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del s V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu

Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC

Estudià a Madrid Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot Dirigí, fins el 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser 1927, dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers 1933 El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions SOIVRE de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general Magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, fou autor de nombroses obres tècniques El arroz 1939, El naranjo, su cultivo, explotación y comercio…

Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes noves…

Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro ,…

El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els…

A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i agricultors…

A l’antigor s’estenien per tota l’Índia i actualment ocupen els estats de Tamil Nadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh En contraposició als invasors aris, lligats al nomadisme com a forma de vida, els dràvides foren pobles agricultors i sedentaris, íntimament associats a la cultura de la ciutat estat, a la qual sembla que també pertanyien les ciutats de Mohenjo Daro i Harappā, a la vall de l’Indus Tota la cultura índia és el resultat de l’afrontament violent d’aquesta cultura preària amb el nomadisme essencial dels invasors aris, i d’aquest afrontament, que acabà convertint-se en un…

Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia Fora d’això,…