Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Amposta
Vista de la ciutat d’Amposta, situada a la riba dreta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Montsià, situat, en gran part, al delta de l’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…
ceba d’Amposta
Ceba d’Amposta
Botànica
Varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb globós fort, amb totes les capes molt compactes, la capa exterior de color morat vermellós i les túniques interiors una mica morades.
És una ceba molt cultivada i apreciada pels seus bulbs, que es conserven durant molt de temps sense grillar-se
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues…
marquesat d’Amposta
Història
Títol concedit el 1895 a Rafael Ferraz i Canicia di Franchi, sotssecretari d’Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l’acció d’Amposta durant la tercera guerra Carlina.
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa
Partit Independents d’Amposta
Partit polític
Partit local d’Amposta inscrit al febrer de 1995 per José Gil, Nicolás Planells i Francisco Manuel Acien.
En les eleccions municipals de 1991, com a agrupació d’electors, obtingué 495 vots 6,1% i 1 regidor en les de 1995, en el marc de la Federació d’Independents de Catalunya , obtingué 266 vots 3,1%
Asociación de la Izquierda de Amposta
Partit polític
Partit local inscrit al gener de 1994 per Victoriano Conesa (president).
Es declara progressista
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita
Arbres de ribera al canal d’Amposta (Montsià)
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre