Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Richard Brinsley Sheridan
Retòrica
Teatre
Dramaturg i polític irlandès.
Educat en un ambient intellectual, es casà amb la cèlebre cantatriu Elisabeth Linley, cosa que el vinculà a la vida teatral i determinà la seva vocació d’autor dramàtic Dirigí el teatre Drury Lane i més tard ocupà un lloc en el Parlament Ja des de la seva primera obra, The Rivals 1775, donà a conèixer el seu talent en conrear l’ideal còmic, i , alhora, hi creava tots els elements per a una comèdia de personatges Cal destacar Saint Patrick's Day 1775, Trip to Scaraborou 1777 i sobretot The School for Scandal 1777, la seva obra cabdal The Critic 1779 fou una sàtira admirable de…
Joan Povill i Adserà
Literatura
Teatre
Crític, escriptor i dramaturg.
Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Fundà una acadèmia 1931, a la qual dedicà pràcticament tota la vida Mestre en Gai Saber 1929 Publicà el recull Les flors de l’ànima 1923 i les novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Poema d’odi i d’amor 1924, Santa Mare 1932, La tragèdia d’Antígona 1962 i Jesús, l’infant d’Israel 1962 L’obra més ambiciosa d’extensió i qualitat és el drama sacre en vers La Passió i Mort de NS Jesucrist 1948, que substituí el text d’Antoni de…
John Arden
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià arquitectura, però l’èxit de la peça radiofònica The Life of man 1956 decidí la seva vocació escènica i aviat fou considerat com un dels membres més interessants del moviment Angry Young Men Entre les seves obres, sotmeses a unes tècniques sovint paralleles a les de Bertolt Brecht i de clara orientació marxista, sobresurten Live Like Pigs 1958, Sergeant Musgrave's Dance 1959, The Happy Haven 1960, The Workhouse Donkey 1963, escrita —igual que les obres posteriors— en collaboració amb la patriota irlandesa Margaretta D’Arcy, The Hero Rises Up 1968, The Ballygombeen…
Royal de Luxe
Teatre
Companyia francesa nascuda a Ais de Provença el 1979 amb l’espectacle Le Cap Horn, sota l’orientació de Jean-Luc Courcoult.
Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió…
Modest Urgell i Inglada
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor i comediògraf.
Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…
Fèlix de Pomés i Soler
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Esport general
Teatre
Cineasta, esportista i dibuixant.
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…
,