Resultats de la cerca
Es mostren 5527 resultats
perfil
Arxivística i biblioteconomia
Definició d’una àrea d’interès a partir de paraules-clau i/o de descriptors, destinats a seleccionar la informació en un fons documental.
Els centres de documentació o de teledocumentació ofereixen periòdicament informació sobre perfils preestablerts
desclassificar
Arxivística i biblioteconomia
Autoritzar excepcionalment la consulta de documents que són reservats o secrets a causa generalment del seu interès per a la seguretat nacional.
biblioteca dipositària
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca designada per a rebre uns fons especials determinats, de vegades, per llei o per acords.
biblioteca dipositària
Arxivística i biblioteconomia
Centre comú utilitzat per biblioteques unides per plans de cooperació per a emmagatzemar fons poc utilitzats.
arxiu informàtic
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt organitzat de dades emmagatzemades en suport magnètic.
arxiu administratiu
Arxivística i biblioteconomia
Arxiu integrat per documentació recent encara útil per a la gestió administrativa i d’utilització freqüent a les oficines productores i per aquella que, si bé ja no és útil per als tràmits administratius, s’ha de conservar per disposicions legals o reglamentàries durant un determinat període.
versió
Literatura
Traducció d’un text d’un idioma a un altre, tant en el sentit escolar com en el sentit de recreació artística.
novel·la policíaca
Literatura
Gènere literari basat en la investigació d’actes criminals i el descobriment dels seus autors per les forces policíaques i, sobretot, per l’acció d’investigadors privats.
Anomenada també sovint novella de misteri , novella de detectius o, colloquialment, novella de lladres i serenos , els trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu i amè que manté l’atenció del lector i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre Poden considerar-se pioners del gènere Edgar Allan Poe i, ocasionalment, Honoré de Balzac, Eugène Sue o Alexandre Dumas, etc La màxima florida es troba en l’escola anglosaxona, amb les novelles de Wilkie Collins…
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…