Resultats de la cerca

Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona Féu collaboracions poètiques i periodístiques a “La Renaixensa”, “La Veu del Montserrat”, etc El 1923 publicà Versos cristians Als anys trentahom aplegà les seves Poesies , de tema religiós, en un quadern de “La Lectura Popular”

Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria  

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió sobre aqueixa…

Vida i obra El 1804 ingressà a l’ordre dels jerònims Durant la guerra del Francès residí a Castellterçol, on escriví gran part de la seva obra poètica, que reuní sota el títol de La musa vigatana La seva obra, conservada en còpia al Museu Episcopal de Vic, consta de 225 composicions en català i 45 en castellà, la majoria de caràcter humorístic o satíric, entre les quals destaquen Colloqui entre en Xisco i en Nasi , la Crida del bou de les festes de Vic 1803 i la cançó patriòtica i antinapoleònica Sarra, sarra Restà inèdita fins el 2007, que hom publicà per primer cop La musa vigatana…

Religiós camillià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers Flandes És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir Anvers 1701 i Càller 1710, a més de Triunfo de los santos 1694

Sacerdot claretià Estudià a Vic Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual del tipista 1903 És autor d’una traducció d' El paradís perdut , de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès

Collaborà en la Gazeta Montanyesa de Vic, La Renaixença , La Ilustració Catalana , etc Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor dels Estudis Universitaris Catalans, secretari de l’Orfeó Català i del consell directiu dels jocs florals, dels quals fou mantenidor el 1906 La seva obra literària comprèn sobretot novelles, d’ambient rural i situades a la plana de Vic, com Margaridoya 1884, Lo beneit i la porqueirola 1888, Benet Roura 1887, Los milions del farinayre 1893 i La Nonada 1904, narracions Notes de viatge , 1907 Narracions i poesies Poesies Publicà…

Advocat, fou el primer director de Revista i crític literari d’ El Correo Catalán i de Diario de Barcelona , del qual fou també sotsdirector gerent, i administrador general del grup La Vanguardia Entre altres obres, publicà Discursos políticos de Demóstenes 1955, El Diario de Barcelona 1964 i Enciclopedia de la Mitología 1966

Es formà al seminari de Vic, el 1844 entrà en la Companyia de Jesús, i es destacà sobretot per la seva oratòria Assidu del Cercle Literari de Vic, fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, i quatre foren inclosos per Ade Bofarull en el seu recull romàntic Los trobadors nous 1858

Presencià a Vic els avalots i conflictes que precediren la guerra dels Segadors i els inicis d’aquesta Indignat per la covardia i la irresponsabilitat dels seus convilatans, el 1641 publicà una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït en la ciutat de Vic des del 1634 fins al 1641 , que inclou també una vívida descripció de l’esclat de la revolta del 1640