Resultats de la cerca

Entrat a la Companyia de Jesús 1545, es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del collegi de València El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa d’Escaladei Fou successivament prior de Portaceli 1574, d’Escaladei 1575 i 1584-86, on introduí una impremta, d’El Paular 1576, de la cartoixa de Nàpols 1579 i de la de Milà 1571-84 Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina 1587 i dels canonges regulars de…

Juntament amb Teuladella, forma un enclavament 1,08 km 2 73 h 1996, mauellans entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl L’església Sant Benet depèn de la d’Albalat dels Sorells El municipi fou annexat a València el 1891

El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli El 1591 era arquitecte de la ciutat de València La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre — d’un classicisme pur — i altres dependències del Collegi del Corpus Christi, fundat per Juan de Ribera a València 1598-1610

Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640 Felip III li atorgà el títol de reial , en visitar-la el 1656 La comunitat cartoixana la posseí fins el 1835 L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla

Francesc Cetina , documentat del 1459 al 1490, era argenter de la catedral 1459, on intervingué en la realització del retaule major d’argent 1471-89 possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli 1474, i no el seu fill Bernat Joan Cetina Aquest darrer, documentat del 1495 al 1513, collaborà també en el retaule de la seu un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral 1548

El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia

Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles Autor de la Nativitat , la Presentació , la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla 1624-26 El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc Hom li ha atribuït obres al Museu de Belles Arts de València tingudes com de Francesc Ribalta alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar , etc

De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch

Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Féu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de…