Resultats de la cerca

Germà de Paul Margueritte, collaborà en totes les obres d’aquest del 1896 al 1908 Tot sol escriví Jeunes filles 1909, La garçonne 1922 i Ton corps est à toi 1927, novelles i narracions fortament marcades per la preocupació social

Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913

Afluent, per l’esquerra, del Roine, neix als Alps del Delfinat

Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l’Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l’establiment i la consolidació de la Constitució

Se li ha atribuït el gran camafeu anomenat Gemma Augustea , de Viena del Delfinat 22 per 18 cm Bibliothèque Nationale de París, i també la Gemma Blacas British Museum de Londres

Professor a París, al Jardin du Roi, més tard Musée National d’Histoire Naturelle Fou un dels primers especialistes en vulcanisme Com a obres fonamentals cal esmentar Histoire Naturelle de la Province de Dauphiné 1781 i Essai de Géologie 1803

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí

El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà…