Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Sarajevo
© Comissió Europea
Ciutat
Capital de Bòsnia i Hercegovina, a la vall del Miljacka, afluent del Bosna.
La geografia Indústries tradicionals del tabac, cervesa, catifes, etc, i les modernes elèctriques i farmacèutiques Centre cultural universitat, teatre de l’òpera, museus Tradicionalment, la població és d’origen musulmà en la seva majoria, però són minories importants els croats i els serbis, la presència dels quals confirma l’estatut de la ciutat com a seu, respectivament, d’arquebisbat catòlic i metropolitana ortodoxa Hi ha una escola islàmica i diverses mesquites, entre les quals destaca la de Begova 1530, que donen a la ciutat un aspecte oriental Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’…
Hercegovina
Regió dels Balcans.
S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i…
Jocs Olímpics d’Hivern
Esport general
Esports de neu organitzats en olimpíada.
Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l' esquí alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge i l'hoquei sobre gel Posteriorment hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló des del 1960, l'esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf…
Szeged
Ciutat
Capital del megye de Csongrád i alhora districte urbà independent, Hongria, situada vora l’aiguabarreig del Maros i el Tisza.
Centre industrial fusta, metall, teixits i indústria alimentària Aeroport Universitat Antiga colònia romana, esmentada a l’edat mitjana com a factoria de fusta i de sal, restà del 1542 al 1686 en mans dels turcs Arrasada el 1879 per una crescuda del riu, fou reconstruïda prenent per model els plans de París La pau de Trianon 1920, per la qual Hongria hagué de cedir a Iugoslàvia una part de la seva comarca natural, incidí desfavorablement en el seu desenvolupament econòmic
Pristina
Ciutat
Capital de Kosovo.
Fou successivament capital de la regió autònoma d’aquest nom de Iugoslàvia 1946-2003, Sèrbia i Montenegro 2003-06 i Sèrbia 2006-08 Des del 1999 és administrada per l’ONU i el seu estatut com el de Kosovo hi és en discussió Habitada majoritàriament per musulmans de parla albanesa, mostra un acusat contrast entre els barris moderns i la part vella, amb les seves mesquites És centre cultural, amb universitat fundada el 1970 i un bon nombre d’editorials
Srebrenica
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
És situada a la República Sèrbia Republika Srpska, una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992 El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica , l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de Iugoslàvia 1992-99 i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol La població civil estava sota la…
Gorizia
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül — Venècia Júlia, Itàlia.
Situada a la sortida de la vall de l’Isonzo, en un lloc d’encreuament de vies transalpines pas del Predil, collades de Piro i de Postumia, túnel de Piedicolle, perdé una gran part de la seva importància comercial quan, després de la Segona Guerra Mundial, es convertí en ciutat fronterera i en fou assignada una part a Iugoslàvia, on han estat creats nous barris És seu d’un arquebisbat catòlic La població italiana parla el furlà, però hi és parlat també l’eslovè
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Literatura catalana
Dramaturg i assagista.
Signà sovint Federico Miñana Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del Govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a “La Semana Gráfica” i “El Mercantil Valenciano” Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926
Metges Sense Fronteres
Medicina
Organització no governamental internacional fundada a França el 1971 per un grup de metges i de periodistes amb l’objectiu de proporcionar assistència mèdica a les víctimes de conflictes bèl·lics o desastres naturals.
Present en els conflictes armats més importants d’arreu del món Vietnam, Líban, Cambodja, Afganistan, Somàlia, Kurdistan, Iugoslàvia, Ruanda, Txetxènia, etc i en les grans catàstrofes naturals terratrèmols de Nicaragua, d’Armènia, etc epidèmies causades per les inundacions de Moçambic, per la fam a Etiòpia, Sudan, etc, ha estès una extensa xarxa de difusió i d’informació especialment per Europa a l’Estat espanyol és present des del 1986, l’Amèrica del Nord i Àsia La seu és a Brusselles El 1999 rebé el premi Nobel de la pau
Milovan Djilas
Política
Polític i escriptor montenegrí.
Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina