Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a …
Josep Prades
Música
Músic.
Fou infant de cor de la catedral de València, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells El 1712 fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial d’Algemesí, i més tard de Santa Maria de Castelló de la Plana 1717-28 Aquest darrer any li fou concedit el càrrec de mestre de la capella de la catedral de València, pel seu mèrit extraordinari La seva extensa producció comprèn unes quatre-centes obres misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament instrumental, una Missa de Rèquiem 1744, vint-i-quatre misereres, una vintena de motets i salms, etc És autor de més de dos-cents villancicos , l’…
coll de la Batalla
Coll (269 m) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, al Rosselló.
És termenal dels municipis de Bellestar de la Frontera Fenolleda, Montner i Millars Rosselló, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del s XIII
Puertomingalvo
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, a Aragó.
És situat entre els rius de Vilamalefa i de Montlleó, al límit amb l’Alt Millars i l’Alcalatén Havia estat comprès al s XIII dins els primers límits del Regne de València fixats per Jaume I
governació de Cofrents
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada al sXVIII pel govern borbònic.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Cofrents Comprenia tota la Vall de Cofrents i els termes de Millars, Tous, Quesa, Navarrés i Bicorb, de la Canal de Navarrés Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
Albentosa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol, a l’antiga carretera de València a Barcelona, prop del límit amb el País Valencià.
A l’W de la localitat passa el riu Albentosa , el qual, originat a la serra de Javalambre, aflueix, per la dreta, al Millars aquest riu fou designat per Jaume I com a límit del regne de València 1238, però actualment aquest límit es troba de 5 a 10 km més al sud
Pandel
Despoblat
Despoblat del municipi de Cirat (Alt Millars), a la dreta del Millars, aigua amunt de la vila.
Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602 i era de la fillola de la Vall d’Uixó
el Bulès
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta de la Tet; neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó
Bartomeu Ribelles i Dalmau
Arquitectura
Arquitecte.
Acadèmic de San Fernando i tinent de director d’arquitectura de Sant Carles Dins l’escola neoclàssica és autor dels ponts de Vila-real sobre el Millars i d’Hellín Múrcia, del cambril del Crist a l’església del Roser del Grau de València i de la capella de Nostra Senyora del Populo a Quart de Poblet Renovà també l’església parroquial d’Almansa Múrcia
Lleuxa
Despoblat
Despoblat del municipi de Fanzara (Alt Millars).
Era un poble de moriscs 15 famílies el 1563, i es despoblà amb l’expulsió del 1609
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina