Resultats de la cerca

Aconseguiren una bona popularitat els Judicis de l’any , que escrivia Conrad Roure

La seva Vida informa que escrivia bé però en excés En són conservats una tençó amb Sordèl, un sirventès moral i una allegoria —qualificada de nòva — sobre el Déu amor, trobat en un viatge

Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat

Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV

Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921

Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà

Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard