Resultats de la cerca

El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb…

Entre aquests pobles hom inclou finlandesos, carelians, estonians, livonians, vepses i votiacs Hom situa llur origen als territoris centrals de la Rússia actual, i llur establiment en l’àrea que ocupen avui data aproximadament del 4000 aC Des de llavors, els finesos han estat en contacte principalment amb escandinaus, russos i alemanys Només els finlandesos i els estonians disposen d’estat propi des del 1917 i el 1991, respectivament, i són els únics la llengua i la cultura dels quals manifesten vitalitat La resta han estat russificats

L’economia és agrícola Hi ha extracció de marbre

Establert a Perpinyà, on fou cap de l’hospital civil, es dedicà a la meteorologia President de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals 1863, installà estacions d’observació en diversos punts de la regió, i a partir del 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon 1883

Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900

Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica

Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…

Pinces grosses que empren els argenters per a collir les pedres fines