Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
registrador | registradora
Dret
Funcionari encarregat d’inscriure i signar les inscripcions en els llibres del registre de la propietat.
L’exercici de la professió suposa, ultra la llicenciatura en dret, la superació d’unes oposicions
Pere Codina i Vilà
Filosofia
Filòsof.
Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la…
Sebastià Calzada i Badia
Paleontologia
Paleontòleg.
Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia 1958-61 i es doctorà a Barcelona l’any 1975 Compagina els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, del qual és director des del 1992 És especialista en braquiòpodes del Cretaci, i ha publicat més d’un centenar de treballs
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
Institució universitària docent de l’arquebisbat de Barcelona, erigida per la Santa Seu el 1996.
Ofereix una formació filosoficoteològica, així com d’altres ciències humanes i religioses Es poden obtenir els graus de Diplomatura i Llicenciatura en Ciències Religioses en les especialitats de Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural, i Teologia Bíblica amb valor eclesial i civil Ofereix els estudis amb la doble modalitat de presencials i per internet Els estudis online són pioners en l’àmbit mundial
Josep Maria Rabella i Vives
Geografia
Cartografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona 1976, n'és professor des del 1977 i s’hi doctorà el 1988 S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l' Atles escolar de Catalunya 1992 Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia
Institut Superior de Ciències Religioses
Nom que, d’ençà del 1996, han adoptat els instituts de teologia de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.
Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura en Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou creat pel bisbat de Vic, l’any 1998, amb seu al Seminari de Vic A Barcelona, l’Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco obtingué el reconeixement com a Institut el 1999, tot i que ja existia des del 1985 Des del curs 2000-01 l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ofereix la possibilitat de cursar algunes assignatures a través d’internet
Josep Maria Vilardell i Permanyer
Metge.
Germà de Jacint Vilardell Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l’any 1914 Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra Deixeble d’E Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts osteoperiòstics Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Dolors Farró i Fonalleras
Museologia
Museòloga i historiadora de l’art.
S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina