Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
antiguitat tardana
Arqueologia
Període històric que designa els segles de transició entre l’edat antiga i l’edat mitjana.
De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III 235, fins a la constitució de l’imperi Carolingi 900 Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià després de l’…
paleoetnobotànica
Arqueologia
Disciplina que tracta la recuperació i identificació de les restes botàniques, talment com l’arqueobotànica, però que inclou també la interpretació de l’ús que les societats del passat, estudiades amb el mètode arqueològic, feien dels recursos vegetals.
geoarqueologia
Arqueologia
Ús en arqueologia de conceptes i mètodes elaborats per la geologia.
La utilització de nocions pròpies de la geologia, com ara estratigrafia, sedimentologia o fòssil director, és útil perquè les dues disciplines tenen un caràcter històric i busquen reconstituir una cadena d’esdeveniments a partir del registre sedimentari que n'és la conseqüència Un concepte relacionat és el de geologia arqueològica, que es pot definir com l’estudi de problemes arqueològics que són també rellevants per al coneixement del passat humà Les aplicacions principals es relacionen amb la reconstrucció dels paleopaisatges, l’estudi dels sediments arqueològics –cada vegada més important…
enòcoa
Arqueologia
Gerra utilitzada en el món grec antic, amb una gran diversitat de formes, sovint amb la boca trilobulada.
Servia per a extreure el vi del crater i servir-lo a les copes escifs o kýlix El seu nom oinós , vi, i Khéo , vessar fa una allusió directa a la seva funció
cílix
Arqueologia
Copa de ceràmica o metall utilitzada en el món grec antic, principalment per al consum del vi.
Es tracta d’una copa de recipient ample i baix, dotada de dues nanses horitzontals i un peu anular que es pot prolongar en una tija que eleva el recipient Pot anar decorada amb figures negres o roges
bioarqueologia
Arqueologia
Estudi de les restes òssies humanes amb la finalitat de determinar les característiques antropomètriques, així com les condicions (nutricionals, sanitàries, laborals), l’esperança de vida i les relacions genètiques de les poblacions antigues.
arqueoparasitologia
Arqueologia
Branca de l’arqueologia dedicada a la identificació de les restes de paràsits en el registre arqueològic i la reconstitució de les interaccions entre aquests i els humans que parasitaren.
La recuperació d’aquesta informació és factible, sobretot, quan es conserven restes de copròlits o de teixits tous momificats, però també és possible obtenir informació de les anàlisis de sòls i, en el cas de certes infestacions com ara la tènia, en els ossos L’estudi d’aquestes restes proporciona informació sobre la dieta quan es tracta de paràsits associats amb determinats aliments, l’entorn ecològic, sobre la mobilitat humana quan apareixen fora del seu abast habitual, les condicions higièniques i sanitàries, la presència d’animals domèstics i, en termes més generals, sobre les activitats…
transsecte
Arqueologia
Faixa rectangular de terreny en què es fa una recollida exhaustiva de material arqueològic o de qualsevol tipus d’informació durant una prospecció superficial sistemàtica.
escif
Arqueologia
Vas utilitzat en el món grec antic, profund, amb un petit peu anular i dues nanses horitzontals.
Pot portar decoració de figures negres o roges Aquesta forma és coneguda també amb el nom de còtila