Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
taula d’harmonia
Música
Tapa superior de la caixa de ressonància d’un instrument de corda o de teclat que constitueix un element essencial per a la vibració i la propagació del so.
Sovint és perforada per obertures finament cisellades que permeten la difusió del so Lataula té a l’interior per a sostenir-la una barra harmònica
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…
,
guitarra
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de lataula hi ha un orifici circular i en la part inferior de lataula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al…
matraca
Música
Instrument de percussió
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon colpejat indirectament, per sacseig Consta d’una taula de fusta, o bé una caixa de fusta, amb diversos martellets mòbils que se subjecten sobre un pont central En sacsejar l’instrument, els petits martells o maces colpegen una banda i l’altra de lataula de ressonància Juntament amb el carrau i la maça, forma part del ritual dels oficis de Setmana Santa, en substitució de les campanes Algunes matraques, en lloc de martells, tenen dues plaques que colpegen una placa central amb mànec…
,
gusla
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, de forma semblant a un violí, d’una sola corda de crin.
La caixa és de forma ovoide, i per taula harmònica té una membrana de pell que cobreix el fons de la caixa Hom el toca amb un arc encorbat de crin tesat D’origen asiàtic, és emprat a Iugoslàvia i en altres països balcànics
reactable
Música
Instrument electrònic musical.
Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la…
boca
Música
Obertura que tenen a la taula harmònica els instruments cordòfons de la família dels llaüts.
espineta
Música
Instrument cordòfon, de la família de les cítares de post, amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes.
S'assembla al clavecí, però té la caixa més petita i és de forma poligonal Té un sol registre de vuit peus i el teclat és de quatre octaves i mitja d’extensió Habitualment no tenia potes i hom el collocava damunt una taula Amb el nom d’espineta hom designava, al s XVI, tota mena d’instruments de teclat i de cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets, i a vegades era emprat com a sinònim de virginal
Eduard Ranch i Fuster
Música
Crític musical.
Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza, escriví articles de crítica musical a “El Mercantil” i “La Correspondencia de Valencia” i collaborà a Radio Nacional de España a València Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música Collaborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes
viola de mà
Música
Instrument de cordes pinçades i fons pla que aparegué al segle XVI.
La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles lataula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano