Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
consolat de mar
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Es doctorà en ambdós drets i es destacà com a advocat fou catedràtic de cànons de la universitat i advocat perpetu de Palma Fou nomenat fiscal de la intendència de Mallorca 1775 i participà en la fundació del Collegi d’Advocats de Palma Destinat com a assessor del tribunal civil d’Eivissa i Formentera 1784-98, fou alhora comissionat pel secretari de finances per a fomentar la vida econòmica de les Pitiüses El 1798 passà a Madrid, on fou membre del Consejo de Hacienda i del Supremo de Castilla, i el mateix any esdevingué secretari de finances del govern de Carles IV…
Ignasi Ferretjans i Sanjuan
Història
Economia
Dirigent obrer i activista polític.
Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència…
Alexandre Jaume i Rosselló
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent socialista.
De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…
Nicolau Brou de Pella
Història
Dit també Antoni Sitjar
.
Fou un dels principals caps de la primera revolta dels Forans de Mallorca Per l’agost del 1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma, que precedí la rebellió Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga
Gregorio García de la Cuesta y Fernández de Celis
Història
Militar
Militar castellà.
Fou capità general de les Balears l’any 1798 i en 1810-11 Fou regidor perpetu de Madrid i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca i de la Cantàbrica La seva actuació a Extremadura durant la guerra contra Napoleó 1808-09 fou molt discutida, i es defensà amb un Manifiesto publicat a Palma el 1811
Joan Miquel Antic de Llorac
Història
Regidor perpetu de l’ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per Ferran VI.
Per tal de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, redactà un projecte de reforma, que defensà en una Satisfacción de los reparos 1753 El 1758 fou creada una junta de cabals comuns, a partir de la seva proposta Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou
Carles Dubal i Mas
Història
Dirigent obrer.
De professió tipògraf, fundà a Palma la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883, que hagué de traslladar-se a viure a Barcelona Milità en el moviment socialista fou un dels fundadors de la Unió General de Treballadors UGT i del Partido Socialista Obrero Español Membre del consell de redacció de La Guerra Social , portaveu del PSOE barceloní, fou empresonat durant la vaga de la construcció del 1888 Fou un dels organitzadors de la manifestació del primer de maig del 1890
Llorenç Bisbal i Barceló
Història
Política
Dirigent obrerista, sabater d’ofici.
De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español
Marià de Quintana i Ramon
Història
Política
Polític.
Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina