Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Abió
Vall del municipi de Xixona (Alacantí), capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions , per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l' Abió Alt i l' Abió Baix entre tots dos 38 h diss 1960 els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes
cova dels Canelobres
Sala de la cova dels Canelobres
Cova
Cova natural, de grans dimensions i d’origen càrstic, del terme de Busot (Alacantí).
L’entrada actual, al vessant occidental del Cabeçó, es fa per un túnel artificial que porta directament a un balcó sobre una gran sala de 45 m d'alçada, 45 m de llarg i 35 d'ample Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades una gran columna de 25 m d'altura uneix el sòl i la volta Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963
Aigües Baixes
Caseria
Caseria del municipi del Campello (Alacantí) al sector oriental del terme, antiga façana marítima del municipi d’ Aigües de Busot
.
serra de Cabrafic
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alacantí, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els termes de Campello i d’Aigües de Busot.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat…
l’Alacantí
Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…