Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
minaret
El minaret de la mesquita de Koutubia, a Marraqueix
© Fototeca.cat
Art
Història
Torre adossada a la mesquita des d’on el muetzí crida a l’oració segons les prescripcions de l’islam.
És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat
Mont-Saint-Michel
L’abadia de Saint Michel, entre la Normandia i la Bretanya
© B. Llebaria
Illa
Illot granític, entre les costes de Normandia i Bretanya, França, unit al litoral per un dic de 2 km, construït el 1879, que resta cobert durant la marea alta.
Antic lloc de pelegrinatge, originat en la creença d’una aparició de l’arcàngel sant Miquel, el cim 50 m és coronat per l’abadia homònima L’església, amb nau i transsepte romànics, té el cor de gòtic flamíger 1450-1521 El monestir, amb un claustre del s XIII, és un exemple típic de gòtic normand La població 150 h 1982, adossada als vessants s i E, és formada per una sola via de cases dels s XV i XVI i és encerclada de muralles
la Sala
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sta._Maria_de_la_Sala_jorba.jpg)
Aspecte de Santa Maria de la Sala (Jorba)
© Laura Feliz Oliver
Santuari
Santuari marià (Santa Maria de la Sala) al SE del municipi de Jorba (Anoia), prop de l’Anoia.
Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910
Sant Antoni de la Grella
Capella
Capella del terme de la Maçana, dins la gorja de la Grella
.
Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Vinyols
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099359.jpg)
Vinyols
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Vinyols i els Arcs
( vinyolencs
; 95 m alt.).
És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del s XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la diputació provincial…
Rocacorba
![](/sites/default/files/media/FOTO2/rocacorba.png)
Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest s XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels devots de les…
pròtir
Arquitectura
Espècie de corredor que, en les cases romanes, unia la porta del carrer amb la de l’atri.
Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia catedral d’Ečmiadzin s V A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile s VIII Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels s XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante Fora d’Itàlia amb prou…
trona
Art
Cristianisme
Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó, proveït sovint d’un faristol i d’un tornaveu, col·locat a una certa altura per sobre dels fidels, accessible per una escala.
Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna o aïllada o sostinguda per un pedestal De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d’una gran riquesa artística Als Països Catalans n'hi ha bons exemplars gòtics, entre els quals sobresurt la de la catedral de Barcelona 1396-1403, obra de fusta de Pere Sanglada, amb figures de Crist, la Mare de Déu i sants També és destacable la de la seu de Tortosa, d’un gòtic ja florit Al Renaixement sobresurten les dues de la catedral de Mallorca, magnífiques obres plateresques de l’aragonès Juan de Salas…