Resultats de la cerca

Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili…

A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona

Bé que pròpiament cal parlar d’esperit evangèlic més que no de llei evangèlica, hom aplica també aquesta expressió al conjunt de normes ideals promulgades en el sermó de la muntanya

És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la…

Format a la naixent Universitat de València Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva — preceptor de l’hereu i predicador dels vassalls moriscs de la vall d’Aiora — i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies escrites vers el 1521, no publicades fins el 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social Saludà…

La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…

Significa sobretot la continuïtat de la doctrina i dels bisbes, per successió directa, amb els apòstols Per als protestants, caràcter primitiu de la doctrina en contrast amb les desviacions posteriors

A vegades és basada en els texts de Pau referents a l’abolició de la llei antiga i a la justificació per la fe Entre els antics, són antinomianes algunes sectes gnòstiques, com els nicolaïtes i els ofites L’antinomisme reapareix al moment de la reforma protestant, sobretot amb els anabaptistes

La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la…