Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
arbustiu | arbustiva
donzell arbustiu
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija llenyosa, alta de 50 a 100 cm, dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes de segments linears i amb capítols globulosos.
Creix en roquissars del litoral
arbust
Botànica
Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària màxima, que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d’ells esdevingui preponderant.
Quan és molt baix, de mig metre o menys, el vegetal arbustiu pren el nom de mata
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
benvingut
Fructicultura
Varietat de presseguer, vigorós, molt ramificat, d’aspecte arbustiu.
El fruit, esfèric, lleugerament aplatat, té l’epidermis groga i la carn consistent, mitjanament sucosa i perfumada madura entre juliol i agost
bosquetó
Botànica
Bosc de port discret integrat per arbres baixos o d’aspecte arbustiu.
fageda
Fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es…
boscana
Bosc mancat d’estrat arbustiu de manera que per sota el nivell de les capçades dels arbres la vista s’estén a grans distàncies.
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…