Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Llei de Fugues
Denominació aplicada a l’autorització legal de la força pública per a disparar contra els detinguts en cas de fuga.
Fou el pretext aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT, especialment en moments de màxima tensió social, com en 1920-23 a Barcelona pistolerisme o en 1931-32 a Sevilla fets del parc de María Luisa
augmentació
Música
Procediment de la imitació que consisteix a allargar proporcionalment la duració de les notes del tema model.
És un recurs força utilitzat en els fugues
perditància
Electrònica i informàtica
Conductància efectiva d’un aïllador; és una mesura de la qualitat de l’aïllament.
Hom parla també sovint de la perditància d’un condensador, com a mesura de les fugues del dielèctric
Johann Pachelbel
Música
Organista i compositor alemany.
Actuà a Àustria i Alemanya Les seves obres exerciren influència damunt JSBach Modernament s’ha fet cèlebre pel seu Canon en re major Deixà també cantates, fugues, suites i el llibre de corals Musikalische Sterbensgedanken
Ramon Archs
Història
Política
Dirigent cenetista, fill de Manuel Archs.
Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21 Detingut a l’estiu del 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues
Jean-Henri d’Anglebert
Música
Compositor i clavecinista francès, deixeble de Chambonnières (1689), succeí com a clavecinista de cambra de Lluís XIV (1662).
Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic
Nicolas de Grigny
Música
Compositor i organista francès.
De família de músics, fou organista a París, i des del 1696 a la catedral de Reims Publicà el seu Premier livre d’orgue , que comprèn una missa i himnes litúrgics Escriví fugues a cinc veus d’un gran rigor tècnic
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
Oskar Davičo
Literatura
Escriptor serbi.
Els seus primers reculls poètics, Anatomija 1930 i Pesme ‘Cants’, 1938, reflecteixen influències surrealistes, que abandonà després de la guerra per un major realisme D’aquesta etapa són els reculls poètics Čovekov čovek ‘L’home de l’home’, 1953, Flora 1955 i Snimci ‘Foto’, 1963, i les novelles Čutnje ‘Silencis’, 1963, Tajne ‘Misteris’, 1964 i Begstva ‘Fugues’, 1966