Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Heinrich Daniel Ruhmkorff
Física
Inventor i físic alemany.
El 1840 s’establí a París i es dedicà a la fabricació d’instruments físics de precisió, notables per llur perfecció El 1851 ideà el cèlebre dispositiu destinat a produir corrents induïts d’alta tensió conegut com a rodet o bobina de Ruhmkorff , que fou mostrat públicament a l’exposició de París del 1855
amortidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en parallel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor En ambdós extrems del rotor uns anells metàllics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria En el camp que gira…
corrents de Foucault
Electrònica i informàtica
Corrents paràsits induïts en les peces metàl·liques sotmeses a un flux magnètic variable.
Bé que en algun cas aquests corrents són útils frenada de Foucault, normalment hom procura d’eliminar-los o de reduir-ne els efectes i substitueix les peces conductores massisses sotmeses al camp magnètic per unes altres de constituïdes per un apilament de làmines conductores primes envernissades per una cara i orientades adequadament
James Patrick Allison
© UC Berkeley
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4…
cristal·lització
Química
Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.
La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir…
faradaic | faradaica
Electrònica i informàtica
Dit dels corrents elèctrics alterns induïts, produïts per interrupció repetida del corrent continu en una bobina d’inducció.
faràdic | faràdica
Electrònica i informàtica
Dit dels corrents elèctrics alterns induïts, produïts per interrupció repetida del corrent continu en una bobina d’inducció.
fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…
forn
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
Oman
Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…