Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Nicolás Ferrer y Julve
Historiografia catalana
Erudit i cirurgià.
Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici…
emol·lient
Farmàcia
Dit de la substància que té la propietat d’ablanir i relaxar les parts inflamades.
És d’ús extern, i deu la seva acció a la propietat que té de retenir la humitat Els emollients principals son el midó i els mucílags del gra de lli, de malví i de garrofí Són la base dels cataplasmes o apòsits humits Sovint, per tal d’augmentar el temps d’efectivitat dels emollients, hom hi afegeix glicerina i aigua
cotó hidròfil
Indústria tèxtil
Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies.
La longitud de les fibres uns 2 o 3 mm li dóna una certa resistència a la tracció En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d’absorbir l’aigua d’una manera uniforme i instantània És molt emprat per a l’aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc
cura
Aplicació de substàncies medicamentoses i d’apòsits damunt una lesió.
esparadrap
Farmàcia
Medicina
Tira de tela impregnada d’una substància adherent per una banda, per a fixar embenats i apòsits.
bena
Bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una substància…
compresa esterilitzada
Medicina
Compresa que hom aplica sobre una part malalta per cobrir els apòsits, beure’s la supuració, etc, i que, per tal d’evitar possibles infeccions, hom esterilitza prèviament dins uns pots metàl·lics, generalment a l’autoclau.