Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
portador | portadora
Arts de l'espectacle (altres)
Artista de circ que fa de base o d’impulsor d’un o diversos àgils.
àgil
Arts de l'espectacle (altres)
Artista de circ que executa un exercici en l’aire amb l’ajuda d’un o més portadors.
llengüeta
Arts de l'espectacle (altres)
Estri format per dues làmines metàl·liques unides per un fil de seda que els titellaires tradicionals es col·locaven entre el vel del paladar i l’inici de la llengua per amplificar i distorsionar la veu.
En desús des del final de la dècada del 1960, el domini d’aquest instrument sovint requeria anys de pràctica
entrada
Arts de l'espectacle (altres)
Escena, número o acció dramàtica protagonitzada per pallassos.
L’eix central n'és sempre la comicitat, eventualment guarnida amb tècniques d’equilibri, malabars, acrobàcia, música o altres Cal distingir entre l' entrada de repertori que, emparentada dramatúrgicament amb el sainet i l’entremès, manté la unitat espai-temps i s’estructura en presentació-nus-desenllaç, l' entrada de represa intervenció curta d’un o dos pallassos augusts com a recurs per a tapar el buit escènic produït pels canvis d’utillatge entre número i número i el xarivari entrada multitudinària de pallassos a la pista executant cabrioles i acrobàcies amb l’objectiu d’aixecar el ritme de…
volantiner | volantinera
Arts de l'espectacle (altres)
Persona que fa salts, tombarelles o altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.
vocalista
Arts de l'espectacle (altres)
Cantant d’un grup musical o d’una orquestra de ball.
escenotècnia
Arts de l'espectacle (altres)
Conjunt de l’equip, el material, la mecànica, la fusteria, l’arquitectura, el decorat, la il·luminació, etc, que contribueix a la creació d’una escenografia.
interpretació
Arts de l'espectacle (altres)
Art i tècnica de representar o encarnar un personatge d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En tot el teatre clàssic la base de la interpretació era la recitació del text Des del s XVII, però, existeixen treballs teòrics destinats a la formació de l’actor, entre els quals es destaca Paradoxe sur le comédien de Diderot Durant el s XIX sorgí una nova concepció més total de la missió de l’actor dins l’espectacle Cal esmentar en aquesta línia AAntoine, AMLugné-Poe i, sobretot, CStanislavskij, que basà el seu mètode en la identificació total de l’actor amb el personatge BBrecht ha defensat que l’actor havia de romandre en una postura crítica enfront del seu personatge Entre els moderns…
faquir
Arts de l'espectacle (altres)
Mag especialitzat en demostracions d’insensibilitat física, com ara caminar descalç sobre claus, vidres o brases, jeure sobre claus drets, etc.