Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
bastidor
Teatre
Cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i llistons que hom posa a banda i banda de l’escenari formant part d’una decoració teatral.
zanni
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte que representa el criat ignorant, bufonesc, que parla rústicament en dialecte bergamasc.
Amb el temps donà vida a alguns personatges concrets, com per exemple Arlequí El nom deriva de la corrupció popular de Giovanni
vodevil
© Fototeca.cat-Corel
Teatre
Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.
Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta
traspunt
Teatre
Apuntador que dels bastidors estant avisa els actors per sortir i apunta els primers mots.
tramoia
Teatre
Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc.
2 Ficció o embolic tramat amb engany
tragicomèdia
Teatre
Obra dramàtica que participa alhora dels caràcters de la tragèdia i de la comèdia.
Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…
trabeata
Teatre
Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.
En llatí s’anomenà fabula trabeata D’ambient burgès i caràcter còmic— sense caure, però, en la grolleria—, gaudí d’una vida molt limitada