Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
mitògraf | mitògrafa
Mitologia
Persona que descriu, explica o compon mites.
En sentit estricte, hom aplica aquest terme als escriptors de l’antiguitat clàssica que compongueren reculls de temes mítics quan la religió antiga trontollava i amb finalitat sovint literària
mitema
Filosofia
Mitologia
Segons Lévi-Strauss, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite.
mènada
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, dona seguidora de Dionís i partidària del seu culte.
Sinònim de bacant, la seva figura fou objecte d’atenció per part de l’escultura hellenística, que excellí en la seva representació sobretot per mitjà d’artistes com Escopes, i plasmà amb realisme els moviments i les actituds de fúria que la caracteritzaven
làmia
Mitologia
Monstre fabulós amb cap de dona i cos de drac.
Sembla que, a l’antiguitat, les dides feien servir la seva llegenda per a espantar els infants
íncub
Mitologia
Dimoni que hom suposa de sexe masculí i que, segons la superstició vulgar, té comerç carnal amb una dona durant el seu son.
Atles
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
Lorelei
Ruben Holthuijsen (CC BY 2.0)
Cinglera
Mitologia
Espadat a la riba dreta del Rin, entre Sankt Goarshausen i Oberwesel, al land de Renània-Palatinat, Alemanya.
És famós per una antiga llegenda que parla d’una noia bellíssima, de cabells d’or, que, asseguda al cim, amb el seu cant encisava talment els navegants, que llurs barques anaven a rompre’s contra els esculls i eren engolides per les aigües Hom ha cregut també que el tresor dels nibelungs havia estat ocultat en aquesta roca, celebrada per poetes i músics Brentano, Heine, Eichendorff, Schumann, Silcher, etc
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
orc
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.
Sinònim d'infern, en la literatura llatina aquest nom designà, a vegades, el déu dels inferns i també personificà la mort