Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
ad baculum
Filosofia
Locució que significa ‘al bastó’, aplicada a l’argument fal·laciós consistent a utilitzar la força o l’amenaça de força per a provocar l’acceptació d’una conclusió.
absurd
Filosofia
Proposició de la qual no es pot establir el sentit o que contradiu les regles de la lògica formal.
associació de pares d’alumnes
Educació
Agrupació en què s’organitzen i són representats els pares d’alumnes d’un centre docent.
Les associacions de pares d’alumnes APA són, en general, el canal de representació dels pares en el consell escolar d’un centre La Constitució de l’any 1978 establí com a dret la intervenció dels pares en el control i la gestió dels centres docents sostinguts per l’administració amb fons públics Posteriorment, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació regulà aquest dret Dels anys vuitanta ençà, les associacions de pares d’alumnes s’han significat per l’organització d’activitats educatives que complementen les estrictament escolars i per la contribució a la interrelació dels estaments diversos —…
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
seminari
Educació
Lloc on es reuneixen alumnes i director d’un seminari, sovint dotat de biblioteca pròpia.
seminari
Educació
Estudi especialitzat guiat per un professor i basat en la suma d’aportacions de totes les persones que hi participen.
suficient
Educació
Nota d’examen o d’avaluació en què és reconeguda la simple suficiència de l’examinand.
unitat
Filosofia
Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cada un dels quals és predicat.
Tanmateix, àdhuc en Kant —a qui correspon aquesta definició categorial de la unitat conceptual—, aquesta unitat no és sols una categoria, ans el tret característic i l’objecte determinant de tot el procés del coneixement n'és testimoni el fet que l’autor parla d' unitat transcendental de la apercepció amb relació a la síntesi suprema del coneixement