Resultats de la cerca
Es mostren 5168 resultats
regionalisme
Política
Doctrina de política internacional que propugna l’establiment de vincles particulars entre els estats o les nacions d’un mateix continent, subcontinent o zona geopolítica àmplia; així, hom parla d’europeisme, panafricanisme, panamericanisme o paneslavisme.
d’unitat nacional
Política
Dit del govern constituït per membres pertanyents a la majoria o a la totalitat dels partits polítics d’un país, amb el propòsit de superar la situació originada per una crisi greu.
unitari | unitària
Política
Relatiu o pertanyent a una forma de govern en què els poders són en mans d’un sol cos sobirà.
S'oposa a federal
unionisme
Història
Política
Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda.
S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer partit a Irlanda…
tribunal
Educació
Esport
Dret
Conjunt de persones competents, professors, que han de jutjar en uns exàmens, unes oposicions, uns concursos i actes anàlegs.
pla d’estudis
Educació
Reglamentació i programació, generalment de caràcter oficial i obligatori, dels estudis que cal acomplir amb vista a la consecució d’un títol, al seguiment d’uns cursos, etc.
pla
Economia
Política
Sociologia
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.
potència
Política
Aspecte concret de les possibilitats d’un estat.
Així, hom parla de potència econòmica, política, militar, naval, industrial, cultural, etc
potència
Política
Estat poderós, capacitat global d’un estat.
El 1890 Thayer Mahan n'aplicà el concepte als estats marítims, els quals creia destinats a imposar-se als estats continentals navalisme, teoria que fou impugnada després per la geopolítica alemanya i els escrits de Mitchell i Douhet sobre el poder aeri A la Segona Guerra Mundial i després, el mot era un sinònim dels quatre aliats, els EUA, l’URSS, la Gran Bretanya i França, als quals fou afegida la Xina insular Formosa Cadascun d’aquests estats fou, des de l’any 1945, membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i tingué dret al veto La manca de poder anglofrancès, fruit de la…