Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Josep Antoni Guerrero i Ludeña
Història
Política
Polític.
Membre de la milícia urbana 1832, participà en la primera guerra Carlina Membre de l’ajuntament esparterista de València 1840, fou desterrat a Maó 1843 Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67
Miguel de Fuenllana
Música
Violista de mà i compositor castellà.
Vida Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra , fou impresa a Sevilla el 1554 Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i per a guitarra renaixentista El llibre…
Alonso Lobo de Borja
Música
Compositor andalús.
Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per…
Pedro Fernández de Castilleja
Música
Compositor andalús.
Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions…
Ramon Coll i Gorina
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i escriví per al teatre algunes obres còmiques Remei de gelosia 1881, Els amors d’un guerrero 1882, Qüestió de faldilles 1883, etc
Martín Córdoba y Mendoza
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència (1574-78) i de Còrdova (1578-81), i provincial de l’orde de predicadors a Andalusia.
Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa
Miquel Ayala
Teatre
Actor còmic.
El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós” Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor
Cave canem
Revista en català que apareix en format de llibre objecte i que recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció és format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999 Entre els collaboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar
Agustín de Itúrbide Aramburu
Història
Emperador de Mèxic (1822-23) sota el nom d’Agustí I.
Militar i polític mexicà Oficial de l’exèrcit virregnal, contribuí a reprimir els moviments independentistes populars però, guanyat després pels nous ideals, signà amb Guerrero el pla d’Iguala Constituït el congrés, Itúrbide presidí primerament la regència, però després es féu proclamar emperador Hagué d’abdicar i d’exiliar-se 1823 i, havent tornat a Mèxic, fou afusellat