Resultats de la cerca

La llegenda dels seus amors adulterins amb Lancelot, que hom troba en la novella Lancelot o Le chevalier à la charrette , de Chrétien de Troyes, fou cèlebre durant tota l’edat mitjana

Nascuda a Milet, visqué a Atenes com a hetera Pertanyia al cercle intellectual més avançat de l’època, amb Anaxàgores, Protàgores, Heròdot, Fídies L’oposició popular a Pèricles la féu víctima acusant-la d’ateisme, de què hagué de defensar-la el mateix Pèricles

Fou morta per la mossegada d’una serp Orfeu anà a cercar-la a l’infern, d’on aconseguí emportar-se-la mitjançant el seu cant, però amb la condició de no girar-se a mirar-la no ho complí i la perdé definitivament En les arts plàstiques hom la representa juntament amb Orfeu Aquest tema inspirà el drama musical Euridice , de Iacopo Peri, amb una petita part de GCaccini, sobre un text d’O Rinuccini, estrenat a Florència el 1600, primera òpera conservada

Filla d’Oxiartes, sàtrapa de Bactriana Presa aquesta per Alexandre 330 aC, fou capturada juntament amb el seu pare i es casà amb aquell ~327 aC, del qual tingué un fill, Alexandre Aquest i ella foren morts per Cassandre

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els s V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o bé al…