Resultats de la cerca

Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…

Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…

És constituït per tres membranes vibrants, un aparell productor d’aire comprimit i una trompa de ressonància

Comprèn els instruments en els quals l’aire que genera la vibració inicial no està tancat a l’interior del ressonador de l’instrument, és a dir, a l’interior d’un tub acústic, sinó que, generalment, és una pertorbació de l’estat de repòs de l’instrument o d’una de les seves parts la que excita la vibració de l’aire exterior Segons la manera com els generadors de so interactuen amb l’aire circumdant per a produir el so es divideixen en tres categories aeròfons lliures per desplaçament, si la vibració és produïda per l’instrument en desplaçar-se ràpidament per l’aire espetec del fuet, remor d’…

Fou introduït a l’orquestra cap a la fi del s XVIII És anomenat també piccolo o octaví Vivaldi escriví concerts per a flautí i orquestra

En els instruments de metall presenta una forma cònica més o menys pronunciada segons la gravetat o agudesa del so Hom anomena també així l’orifici lateral de les flautes travesseres per on hom bufa

El so és produït pel moviment ràpid i sec del cuir en l’aire En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure per desplaçament

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’…

Consisteix en un disc -de guix o fet amb un fragment de terrissa- o una làmina d’escorça o fusta que, en ser posat en rotació per mitjà d’un cordill o fil de llana, produeix un so Actualment és considerat un joc d’habilitat, però en algunes cultures primitives ha estat un important instrument ritual, i el seu so, un missatger de la veu dels avantpassats

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon idiofònic interruptiu El seu so recorda el dels galls quan són petits i comencen a cantar, d’on li ve el nom Es conserva tan sols com a joguina, de construcció i ús infantil o juvenil