Resultats de la cerca

Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix 1070, que instituí com a capital— Sembla que la caiguda de Toledo 1085 a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas o Zallaca 1086 Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo 1088, s’imposà als taifes andalusins exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī…

És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dīwān d’ibn Ǧubair

Continuà la Ta'rīḫ ‘ulamā Al-Andalus d’ibn al-Faraḍī, amb 1 400 biografies de literats andalusins, en al- Ṣila , completada, al seu torn, per la Takmila d’ibn al-Abbār

Autor d’una història d’Al-Andalus Nafḥ al-tib, traduïda parcialment per P de Gayangos The History of the Mohammedian Dynasties in Spain, Londres 1840-43 Aquesta compilació té el valor de conservar totalment o fragmentàriament les obres d’altres historiadors andalusins ibn al-Abbār, ibn al-'Amīra, etc, els originals de les quals són perduts

Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca Establert a Bagdad 1056, escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058, Gǎḏwat al-muqtabis fī dikrwūlat al-Andalus , única obra conservada de la seva nombrosa producció Al-Dabbī la continuà i millorà, en el seu Kitab buġyat al-multamis, fins el 1195

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo

Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…

Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…

Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de…

És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits…