Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
ciutat episcopal
Urbanisme
Ciutat amb seu de bisbat, que estigué històricament sotmesa al poder temporal del seu bisbe.
ciutat dormitori
Urbanisme
Ciutat en la qual predomina la funció residencial, mancada de llocs de treball i en què la població es desplaça a una altra ciutat per treballar.
ciutat de trànsit
Urbanisme
Ciutat comercial, generalment un port o un nus de comunicacions, on les mercaderies són dipositades per tal d’ésser redistribuïdes entre altres nuclis de població o entre els seus hinterländer
.
ciutat comercial
Urbanisme
Terme aplicat per antonomàsia a aquella ciutat en la qual la funció comercial domina sobre totes les altres.
ciutat colonial
Urbanisme
Ciutat desenvolupada en països colonitzats per tal d’exercir les funcions de govern, administració i comerç.
ciutat bolet
Urbanisme
Ciutat que ha experimentat un creixement ràpid en un curt termini d’anys.
slum
Urbanisme
Barri urbà (antic suburbi o zona urbana degradada) generalment superpoblat, amb un gran deteriorament de les condicions d’habitabilitat, d’higiene i de serveis.
Caracteritzats per una gran desorganització social, amb uns índexs de pobresa, analfabetisme i delinqüència anàlegs als que hom troba en el barraquisme
barraca
Urbanisme
Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.
Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme
eixample
Urbanisme
Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població.
Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912