Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització. Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats. Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte. Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona (1859), el de Palma (començament del s. XX) i els de València (1865, 1887, 1912).
m
Urbanisme