Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
George Islay MacNeill Robertson
Política
Polític britànic.
Es llicencià en economia a la Universitat de Dundee 1968 Fou investigador del General, Municipal Workers Union GMB, responsable de la indústria de l’Scottish Whisky, del 1968 al 1978 Entre els anys 1978 i 1999, fou diputat del Partit Laborista Escocès al parlament britànic, per Hamilton L’any 1979 fou assistent parlamentari del secretari d’estat d’afers de serveis socials Després de les eleccions generals del 1979, fou nomenat portaveu de l’oposició d’afers escocesos, posteriorment de defensa 1980-81, i finalment d’afers estrangers i del Commonwealth…
Robin Cook
Política
Polític escocès.
Estudià literatura a la Universitat d’Edimburg El 1974 fou elegit diputat a la Cambra dels Comuns, i de 1980 a 1997 fou successivament portaveu de l’oposició per als afers econòmics, les Comunitats Europees, la sanitat i els afers estrangers Arran de la victòria laborista de l’any 1997, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec en el qual tingué una actuació destacada en els bombardeigs a Sèrbia que van posar fi a les massacres de Kosovo 1999, però també tingué desavinences amb el primer ministre Tony Blair En la segona legislatura laborista 2001…
Koichiro Matsuura
Política
Diplomàtic japonès.
El 1959 es graduà en dret i amplià estudis als EUA Des del 1961 treballà per al ministeri d’afers estrangers i formà part del cos diplomàtic japonès Entre altres càrrecs, fou conseller de l’ambaixada japonesa als EUA 1977-80, director per a l’ajut a l’estranger i la cooperació al ministeri d’afers estrangers 1980-82 i 1988-90, i cònsol general a Hong Kong 1985-88, director general de l’oficina per a les relacions amb els EUA 1990-92, viceministre d’afers estrangers 1992-94, ambaixador a França 1994-99 i president del Comitè del Patrimoni de la Humanitat…
Ban Ki-moon
![](/sites/default/files/media/FOTO/282898.jpg)
Ban Ki-moon
© UN Photo/Paulo Filgueiras
Política
Polític sud-coreà.
El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i,…
Rainer Barzel
Política
Polític alemany.
Estudià dret a Colònia Diputat de la democràcia cristiana a partir del 1957, fou ministre d’afers alemanys 1962-63, cap del grup demòcrata-cristià 1964-73, president de la CDU 1971-73 i ministre d’afers interalemanys 1982-83 En 1983-84 fou president del Bundestag
Federica Mogherini
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Federica_Mogherini.jpg)
Federica Mogherini
© Parlament Europeu
Política
Política italiana.
Graduada en ciències polítiques per la Universitat de Roma La Sapienza, el 1996 ingressà a les joventuts del Partito Democratico della Sinistra actual Partito Democratico , dins del qual fou responsable d’Afers Estrangers, i el 2009 esdevingué membre de l’executiva del partit com a responsable de polítiques d’igualtat, càrrec que el 2013 canvià pel de relacions amb Europa i internacionals Elegida diputada al Parlament el 2008 i reelegida el 2013, l’agost d’aquest any fou designada presidenta de la delegació italiana a l’assemblea parlamentària de l’OTAN El febrer del 2014 fou…
Théophile Delcassé
Història
Política
Polític francès.
Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara
audiència provincial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que jutja en primera instància causes penals per delictes greus i en grau d’apel·lació causes civils i penals per delictes menys greus.
Existeix una audiència a cada província, constituïda per diverses sales o seccions, segons les matèries sobre les quals han de decidir A partir del 1892, foren anomenades audiències provincials les audiències per als afers criminals, establertes a capitals de província que no eren seu d’audiència territorial El 1893 reberen el mateix nom les sales per als afers criminals de les audiències territorials
valor
Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills, les dificultats, etc.