Resultats de la cerca

Jueu convers, estudià a Barcelona, amb Vicenç Panyella, i a Salamanca, on més tard 1463-66 fou professor de filosofia moral Ingressà als jerònims 1466 i fou prior de Valladolid 1470-85, on introduí la impremta 1480 Bisbe d’Àvila 1485-93 i confessor d’Isabel I, entrà en contacte amb Colom, el qual ajudà econòmicament Conquerida Granada 1492, en fou el primer arquebisbe 1493-1507 El cardenal Cisneros s’oposà a la seva tolerància religiosa i a la seva política d’assimilació pacífica dels musulmans També la inquisició l’acusà de judaïtzant 1507 Fundà un collegi episcopal precedent del seminari…

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…

El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs 1435 entre…

Hom n'ignora l’origen i la formació El 1262 és documentat a Pisa, on esculpí la trona del baptisteri, i entre el 1266 i el 1268 ho és a Siena, on féu la trona de la catedral en collaboració amb el seu fill Giovanni i amb Arnolfo da Firenze, Donato i Lapo Hom li atribueix el Davallament d’un dels timpans de la catedral de Lucca ~1259 i el projecte de l' Arca de sant Domènec a Bolonya 1264 Amb els seus deixebles, entre ells fra Guglielmo, féu també la Fontana Maggiore de Perusa 1278 El seu estil acusa en una primera època una forta influència del classicisme romà, probablement…

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de…

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…

Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere Alekseevič però, en…

Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament excomunicat El 1077…

El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi…