Resultats de la cerca

Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf

Rebé tribut d’Irene i de Nicèfor I de Bizanci i sembla que trameté una ambaixada a Carlemany Ha assolit fama en la literatura com a heroi de diverses històries de Les mil i una nits Sota el seu mecenatge acollí a Bagdad nombrosos científics, literaris i músics

Durant l’època califal el títol fou portat a l’Orient per diversos sobirans independents, el primer dels quals a adoptar-lo 1055 fou el seljúcida Togrïl Beg A la caiguda del califat de Bagdad l’ostentaren també els sobirans mongols i els turcs otomans a partir de Baiazet I 1389

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins

Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política

De la seva abundosa filmografia més d’un centenar de títols, que comprenen diversos gèneres westerns, aventures, bèllics, etc cal esmentar The Thief of Bagdad 1924, They Died with their Boots on 1941, Objective Burma 1945, Distant Drums 1951, The Tall Men 1955, Band of Angels 1957 i A Distant Trumpet 1964

La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

D’origen persa, fou governador de Qayrawān durant l’ocupació dels berbers harigites 758 Expulsat per l’exèrcit califal, es dirigí a l’oest, i el 761 fundà la ciutat de Tāhert, des d’on consolidà un regne harigita independent de Bagdad, regit per la dinastia rustemita fins el 908, any en què fou destruït per berbers xiïtes

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa