Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
fórmula floral
Botànica
Conjunt d’inicials, xifres i signes que indiquen esquemàticament l’estructura bàsica d’una flor.
Les inicials emprades són K per calze , C per corolla , P per perigoni , A per androceu i G per gineceu El nombre de peces florals de cada verticil és indicat amb xifres, però si aquell és indefinit hom utilitza el signe ∞, i si és nul hom posa un 0 La concrescència de les peces d’un verticil és indicada mitjançant parèntesis, i la concrescència de verticils, mitjançant claudàtors L’ovari súper és significat amb una ratlleta horitzontal sota la xifra dels gineceu, i l’ovari ínfer, amb una ratlleta al damunt Un asterisc suposa simetria radial, i una fletxa, simetria…
numeració
Matemàtiques
Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.
El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari, puix que,…
titlla
Gramàtica
Ratlleta que hom posa sobre una lletra com a signe diacrític o d’abreviació, especialment el que usen els castellans en la ñ i els portuguesos en alguns diftongs nasals: coração.
escriptura visigòtica
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del s VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
màcron
Gramàtica
Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba llarga, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Manuscrits de l'escriptori de Santes Creus
Art romànic
L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la illustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida * , l’aspecte artístic romania en…