Manuscrits de l'escriptori de Santes Creus

L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la il·lustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent.

Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida(*), l’aspecte artístic romania en general encara força desconegut.

Les primeres notícies al·lusives al tipus d’obres que comprenia la primitiva llibreria, les facilità l’arxiver J. Domínguez Bordona (1952, pàgs. 14-17 i làm. II), el qual tingué, a més, la fortuna de trobar un inventari del darrer quart del segle XII(*) intercalat en un aplec de sermons i homilies de sant Agustí i molts altres autors, en un volum de 139 folis (ms. 139, foli 136v-137). Consta també que l’arquebisbe de Tarragona Ramon de Rocabertí (1199-1215) llegà en testament, redactat l’any anterior al seu traspàs, un saltiri d’ús privat, psalterium meum (identificable amb el ms. 116, de factura anglesa), i que l’I de juliol de 1215 l’abat Bernat Calbó, en ingressar al cenobi, feu donació de tots els seus llibres, Dimitto Deo et beatae Mariae de Sanctis Crucibus libros meos omnes, sense especificar-ne els títols.(*)

Com ha succeït amb altres conjunts bibliogràfics catalans, les referències inicials d’època moderna ens han arribat a través de J. Villanueva (1851, pàgs. 120-130), el qual oferí una breu selecció dels dos-cents seixanta-dos llibres manuscrits inventariats a Santes Creus. Dels que arribà a veure, la Biblioteca Pública de Tarragona en conté cent setanta realitzats al llarg dels segles X al XVI, els quals foren novament enquadernats als segles XVIII i XIX.

Si seguim la numeració emprada al catàleg confeccionat per J. Domínguez Bordona (1952), els volums que, malgrat l’absència de data, pertanyerien al període comprès entre els segles X i XIII serien un total de setanta-nou còdexs.(*) E. Fort i Cogul (1962-1963, pàgs. 1-8) incorporà a aquesta nòmina un missal del segle XIII, adquirit al llibreter muniquès L. Rosenthal el 1911 per l’abadia trapenca de la Mare de Déu de Getsemaní de Kentucky.

De l’inventari del darrer quart del segle XII, abans esmentat, i tot seguint la confrontació realitzada per Domínguez Bordona (1952), cal pensar que actualment el monestir conserva els manuscrits núms. 153, 156, 145, 160, 97, 149, 158, 148, 72, 92, 77, 91, 69, 66, 81, 105, 165, 28.(*)

El fons comença amb dos manuscrits (68 i 148) del segle X i quatre de l’XI (26, 35, 85 i 149), originari el 26 de Roda d’Isàvena, amb un acusat mossarabisme, el 85 relacionable amb exemplars de Vic o Ripoll, amb una fauna plena de dinamisme i entrellaços que encaixen dins el corrent aquità, i el 149 atribuïble a un escriptori del Laci. Uns altres set pertanyen plenament al segle XII (ms. 12, 58, 92, 146, 156, 158 i 165). Els 58, 146, 156, 158 i 165 semblen procedir de l’altra banda dels Pirineus (Llemotges, Aquitània, Llenguadoc, Provença i Normandia), encara que els 156 i 158 (llevat de les caplletres d’estil anglo-normand del segon) podrien haver estat realitzats a Sant Cugat del Vallès, quan els monjos prèncistercencs estaven establerts a Valldaura. Un tercer grup comprèn els ms. 28, 54-55, 59, 63, 66, 70-72, 77, 80-81, 91, 97, 104-106, 116, 119, 123, 128, 137, 139-140, 145, 153, 160 i 169. Hi diferenciem obres clarament decorades a Santes Creus (ms. 54, 63, 66, 71-72, 77, 80-81, 97, 105, 128, 139, 153, 160, 169 i parcialment els 59, 70 i 116), altres de probable origen parisenc (ms. 59, 70, 91, 104, 119, 155 i parcialment el 123), marcades, però, les dues primeres per un gust predominantment anglès, dins l’anomenat “Channel Style”, amb fullatges luxuriants, a base de roleus i palmetes-pop o de tentacles, una de típicament anglesa, per disposició testamentària de Ramon de Rocabertí (ms. 116), una d’aragonesa, amb senzills diagrames astronòmics (ms. 55) i una darrera de Bonrepòs. La sèrie següent, lògicament la més nodrida, aplega els llibres escrits al llarg del segle XIII (ms. 1, 6, 9, 11, 16, 19, 29, 32, 39, 47, 50-51, 65, 68, 73-75, 83, 96, 98, 102, 114, 122, 126, 133, 141, 144, 150-151 i 162). Hi destriem els de factura santescreuïna (ms. 9, 11, 39, 47, 65, 68, 102, 122, 126, 133, 150-151) i tres amb l’ex-libris de Bonrepòs (ms. 32, 73 i 162). La darrera col·lecció, datable a la fi del segle XIII, reuneix els manuscrits 5, 14, 61, 67, 82, 132, 161 i un de conservat a Poblet (ms. 2), que deuen correspondre en llur totalitat a Santes Creus.

Per a aprofundir en el coneixement del contingut, disposem de la informació anotada als fulls de guarda, que, tot i presentar algun error d’atribució i llacunes, resulten útils, més encara si considerem els afegitons posteriors de diferents estudiosos.

La llista d’autors identificats arriba a uns vuitanta, entre antics (pares de l’Església, escolàstics i altres diversos representants eclesiàstics) i més o menys contemporanis, com Gracià, Hug de Sant Víctor, Hug Heterià o Pere Llombard, les obres d’alguns dels quals, després d’haver excel·lit per llurs ensenyaments en monestirs o universitats de França i Itàlia (Bolonya, Reims, París), foren introduïdes a Santes Creus al cap de poc temps. Disposem, ultra els obligats textos i les exegesis bíblics i patrístics, dels destinats a la pregària i a la lectura litúrgiques (per als oficis divins i l’administració de sagraments), la celebració de la missa, la meditació espiritual, els de caràcter moral i ascètic (epístoles, diàlegs, exemples, sentències, homilies i sermons), els tractats i els comentaris teològics, els normatius de les ordes benedictina i cistercenca, juntament amb les obres específiques d’observança de la regla i dels costums del Cister. Cal sumar-hi els llibres de dret canònic, els marians, hagiogràfics, antiherètics i d’exorcismes, d’història eclesiàstica, filosòfics, de gramàtica, poètica i política, reculls d’apòlegs (com els del jueu convers aragonès Pedro Alfonso), descripcions de ciutats, a més de documents religiosos (pontificis, dels bisbats de Roda i Barbastre i de Santes Creus), formularis i definicions jurídiques, notarials i eclesiàstics i composicions poètiques i musicals.

Sens dubte, esbrinar l’inici concret del funcionament de l’escriptori de Santes Creus és un punt ara per ara difícil de determinar. Òbviament depengué de l’evolució constructiva del mateix monestir, per la qual cosa podem sospitar que no es posà en marxa fins a la fi del segle XII. Tanmateix, la cronologia establerta en la col·lecció de llibres manuscrits es remunta als segles X i XI. Aquest fet s’explicaria potser per l’arribada d’obres des del monestir mare llenguadocià de la Gran Selva o d’altres indrets de França o Itàlia, portades per l’abat Guillem i els altres monjos fundadors, com més tard ocorregué des de Valldaura(*) i el cenobi femení de Bonrepòs(*). Cal assenyalar també que els novicis, en entrar al cenobi, havien de lliurar els volums que posseïen. Ocasionalment alguns particulars, clergues o no, feien donació del seu patrimoni bibliogràfic en vida o com a llegat testamentari (com degué succeir amb els manuscrits procedents de Roda d’Isàvena, potser per deixa reial o amb el saltiri glossat britànic que havia pertangut a l’arquebisbe tarragoní Ramon de Rocabertí). Una altra manera d’adquisició era la compra d’obres a centres catalans (com Vic, Ripoll o Sant Cugat) o fora de les nostres terres (Aquitània, Provença, Normandia, París, el Laci o, fins i tot, Anglaterra) d’obres prèviament encarregades o d’altres ja enllestides, totalment o en part. Així, en un còdex podien mancar-hi algunes caplletres, que serien realitzades a Santes Creus, per la qual cosa evidencien una juxtaposició d’estils decoratius.

L’ornamentació dels còdexs s’inscriu en general dins l’austeritat i la simplicitat cistercenques. Seguint la imposició del Capítol General del 1134, l’il·luminador, que devia ser el mateix copista, només podia aplicar un sol color a les lletres. Així ho comprovem en diversos manuscrits, on es fa servir la tinta vermella, típica de les rúbriques, a les inicials majors dels llibres i a les secundàries o menors dels capítols o paràgrafs. Tanmateix, l’adquisició de llibres va modificar aquesta enutjosa monocromia desproveïda de qualsevol detall decoratiu. D’altra banda, els artistes cistercencs, des de la fi del segle XII, van saber adaptar-se a les solucions de les inicials secundàries de molts còdexs francesos contemporanis per a les capitals principals. Ens referim a les lletres, alternativament vermelles i blaves (combinació més freqüent, al costat del vermell i groc, vermell i negre o, més rarament, verd i morat), animades amb elements filiformes del color oposat al cos. La seva evolució, en entrar a la tretzena centúria, donà pas a inicials bicromes, també en blau i vermell, aïllats mitjançant una línia ondulant, zigzaguejant i mixtilínia en reserva. Igualment, observem un desenvolupament de les expansions cal·ligràfiques i del farciment dels buits interiors amb l’anomenat “filigranat” o “vermiculat”,(*) termes manllevats de l’orfebreria i dels esmalts, quan és més fi i tupit. En un principi, la composició és a base de traçats sinuosos (en essa i volutes), entre els quals s’insereixen semipalmetes, ornamentació que no desapareixerà. Entroncada amb l’anterior, en sorgirà una variant que incorporarà parelles de palmetes de perfil afrontades o frontals, del tipus granulat, amb punts als lòbuls, encerclades, creant tires de medallons, algun dels quals pot convertir-se en una cara (ms. 59, foli 102 i ms. 106, foli 10), precedents de la profusió de rostres profans del primer tres-cents.(*) Ambdues modalitats enriquiran l’espai exterior de la caplletra, amb juxtaposicions cromàtiques, en blau, morat i vermell. A la vegada, les prolongacions filagarsoses i amb circells, que s’estenen àmpliament pels marges, s’animen amb testes de perfil de monjos, ocells o dracs, que, a l’inferior, poden engolir feixos de raigs o roleus i animals reals o fantàstics, a més de fulles i flors o algun motiu geomètric, com el nus de Salomó. La darrera fase inclou, en ocasions, sèries de fusos, alterns quant al color, que ens recorden una “I” perfilant l’esquerra de les columnes o destacant la part superior.

Còdexs dels segles X-XI

Llevat dels manuscrits 69 i 148, datats per J. Domínguez Bordona al segle X, els restants d’aquest primer apartat corresponen al segle XI i fins i tot es prolonguen a inicis del següent.

Concordia Regularum de sant Benet d’Aniana

Caplletra “P” del foli 1 del ms. 148 de la Biblioteca Pública de Tarragona, de traçat ingenu, en la qual s’observa el cap d’un bisbe.

ECSA - I. Companys

(ms. 69, núm. ant. 118, núm. inv. 28, 176 folis de 235 ×175 mm, incomplet)

Mostra títols en caràcters semiuncials, realçats amb vermell i onze inicials decorades (folis 1, 46, 48, 141v, 146v, 147v, 153, 154 i 174), on distingim l’alternança del vermell i del negre, la presència de trenes (folis 48, 141v, 146v, 153 i 154), greques (folis 46 i 147v), palmetes, frontals o de perfil i flors lobulades (foli 174).

A l’abril del 1959 fou mostrat al públic, al Palacio de Bibliotecas i Museos de Madrid, amb motiu del primer centenari del Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que organitzà una gran exposició antològica del tresor documental, bibliogràfic i arqueològic d’Espanya (1959, pàg. 399).

Expositio epistolae ad Romanos de sant Agustí

(ms. 148, núm. ant. 230, núm. inv. 20, 176 folis de 340 × 240 mm)

Hi trobem exclusivament la “P” de Paulus de l’encapçalament en vermelló, morat i negre, de factura extremadament simplista, a base d’espirals, creus, perles, una estrella de cinc puntes i un cap cobert per una mitra bicuspidada.

Collectanea canonica. Rituale. Diplomata Ecclesiastica

Folis 25 i 101v del ms. 26 de la Biblioteca Pública de Tarragona, el primer amb quatre arcs que recullen les sis províncies eclesiàstiques i les vuitanta ciutats episcopals d'Hispànica, i el segon amb l'arbor consanguinitatis.

ECSA - I. Companys

Caplletres “S” que il·lustren els folis 29v i 26 del ms. 26 de la Biblioteca Pública de Tarragona, d’una rica policromia en què contrasta el fons vermell de la inicial amb el marc esglaonat de color groc i una bonica decoració d’entrellaçats.

ECSA - I. Companys

(ms. 26, núm. ant. 44, 225 folis de 190 × 135 mm, incomplet)

Procedent de Roda d’Isàvena, hom desconeix com va anar a parar a Santes Creus, però a la Biblioteca Pública de Tarragona consta aquest monestir com el seu segon propietari. El manuscrit es destaca per certes peculiaritats paleogràfiques (com el nexe “NT”) (*), pel cromatisme viu (vermelló i groc), els emmarcaments esglaonats, l’ús de palmetes ocel·lades(*) i la importància de l’entrellaç, amb inclusió de capets d’aus, de clara tradició islàmica o, més concretament, mossàrab (quatre inicials als folis 29v, 42 i 147v). Al foli 118v, el miniaturista deixà en blanc l’espai destinat a una “S”. A més d’una interessant sèrie de documents eclesiàstics que arriben fins a la primeria del segle XII (pontificis i rituals de consagració de temples, folis 25v, 27-29, 193-194, 198-203v i 224v, on llegim les dates 1012, 1120(*) i 1124), referents als bisbats de Roda i Barbastre,(*) conté també un llistat de províncies i ciutats eclesiàstiques hispàniques, sota arcs (foli 25, repetit al foli 191v), un arbor consanguinitatis (foli 101v)(*) i notació musical (folis 203-217).

Compilatio canonica. Contra Symoniacos de Deusdedit. Varia Decreta

(ms. 35, núm. ant. 18, 171 folis de 205 × 155 mm, incomplet)

Situat entre la fi del segle XI i el principi del següent (*), solament té lletres siluetejades en vermell o en vermell i groc.

De officiis ecclesiasticis libri IV de S. Amalarius Metensis

Inicials “S” i “B” del ms. 85 (folis 31v, 47 i 46v respectivament) de la Biblioteca Pública de Tarragona.

ECSA - I. Companys

(ms. 85, núm. ant. 95, 120 folis de 260 × 200 mm, incomplet)

Sobresurten vint-i-cinc inicials ornades amb vermelló, de dibuix delicat que reprodueixen gossos afrontats i engolint vegetals, caps d’aus, entrellaços, palmetes, perles i una roseta (folis 5, 10, 10v, 26, 31v, 34, 35v, 39v, 41, 46v, 47, 50, 54, 55, 58, 58v, 59, 59v, 68, 72, 75 i 77). El foli 31v conté una “S” angulosa, com si es tractés d’una Z invertida (50 × 45 mm), amb fulles ondulants i dos caps d’au de llarg bec que n’agafen les tiges. A.M. Mundó, que considera el ms. 85 de la BPT realitzat pel monjo ripollès Guidred, l’autor del ms. Ripoll 52 de l’ACA i del Vaticà lat. 5 729 (vegeu el vol. I, pàg. 154 de la present obra), fa al·lusió a un traçat similar a la caplletra inicial del Liber iudium popularis (Escorial, ms. ZII2; vegeu-ne l’estudi dins el vol. XX, pàg. 260 d’aquesta col·lecció). La factura nerviosa i senzilla alhora, amb contenció cromàtica, troba paral·lels immediats als manuscrits contemporanis vigatans i ripollesos, que s’inscriuen dins l’òrbita aquitana.(*)

Expositio super Apocalipsim d’Haymo Albertatentis

Caplletra “P” del ms. 149 (foli 1) de la Biblioteca Pública de Tarragona, sense acolorir i definida mitjançant l’entrellaçat de figures de tota mena, i inicial “V” que orna el foli 26 del ms. 58 de la mateixa biblioteca, amb decoració d’entrellaçats i policromada.

ECSA - I. Companys

(ms. 149, núm. ant. 241, núm. inv. 18, 201 folis de 355 × 255 mm, a dues columnes, incomplet)

Manuscrit acèfal, és el primer estructurat a dues columnes. Com en el còdex 26, observem el nexe “NT” a fi de mot. Presenta únicament una gran caplletra (“P” de Planior) al foli inicial, a la qual no s’arribà a aplicar el color. Molt ben dibuixada a dues tintes (negra i marró clar) s’estructura a partir de dos paons, un drac i el cap d’un altre. Tant les dimensions del foli, que permet l’adopció del doble columnat, com el tipus de lletra ornada remeten a exemplars italians, de les proximitats de Roma.

Còdex del segle XII

De consolatione philosophiae libri V. De Sancta Trinitate libri IV de Boeci

(ms. 12, núm. ant. 42, 102 folis de 197 × 125 mm, amb algunes glosses, incomplet)

Conté senzilles inicials bicromes en vermell, carmí o ataronjat, verd, groc i morat, amb petites ratlles, imbricacions, comes, cercles voltats de punts, fulles ondulants, flors, fistonat, boles o punts. Destaquen la “I” del foli 50 i la “Q” del foli 64, en vermell i ocre.

Prophetae minores cum expositione S. Hieronimi. Cantica Canticorum cum glossis

(ms. 58, núm. ant. 122, 157 folis de 242 × 165 mm, a tres columnes, incomplet)

Es caracteritza per lletres de configuració calada, marcades per la importància de l’entrellaç (cardial i en vuit), la delicadesa dels fullatges ondulants de volum suggerit per punts i ratlles, els capets d’ocell, de gos i de lleó i la vivesa cromàtica dels fons de bandes o quarters de tintes planes (groc, vermell i blau), a més d’algunes inicials negres tallades per barres vermelles, com també per la blancor del pergamí. Considerem que deu ser d’origen francès, relacionable amb tallers llemosins, aquitans, com els de Sant Marçal de Llemotges(*) o Auch o fins i tot amb el focus provençal d’Avinyó, amb el qual M. Rosa Terés (vegeu el vol. XVIII, pàg. 196 d’aquesta col·lecció) ha posat en connexió l’elaboració del Sacramentari de Sant Cugat del Vallès (ACA, ms. Sant Cugat 47), a partir del Missal de Sant Ruf de Tortosa (ACT, ms. 11).(*) Només hem de consignar les caplletres, amb el color limitat als fons, dels folis 26 (“V”), 36 (“V”, de fons inacabat) i 60 (“E”). Descobrim, però, que unes altres dues foren retallades i que hom deixà sis espais en blanc.

Commentarium in hierarchiam coelestem S. Dionysii Areopagitae libri VII d’Hug de Sant Víctor. Coena Cipriani. De quatuor virtutibus de Sèneca. De communione Christi de Pascasi Radbert

(ms. 92, núm. ant. 102, núm. inv. 23, 186 folis de 265 × 175 mm, incomplet)

A les inicials, alternen el vermell, el groc i el blau, amb lobulat, volutes, boles, ratlles transversals, una trena de dos fils, punts, palmetes.

Expositio in epistolas Sancti Pauli de Pere Llombard

Caplletra “P” formada per elements de tipus vegetal, que decora el foli 227v del ms. 146 de la Biblioteca Pública de Tarragona.

ECSA - I. Companys

Lletra “O” del foli 146v, feta amb colors vius i fons desdibuixats, del ms. 156 de la Biblioteca Pública de Tarragona.

ECSA - I. Companys

(ms. 146, núm. ant. 131, sis folis sense numerar i uns altres 309 de 335 × 235 mm, a dues columnes)(*)

A més d’inicials senzilles en vermell o blau i vermell, amb dues ratlles paral·leles transversals o una de sola, posseeix catorze grans caplletres miniades: la “P” de Principia del pròleg (foli 3, de 125 × 50 mm) i de Paulus de les tretze primeres epístoles paulines (folis 4v, 81, 133v, 163, 188, 206, 217, 227v, 236, 240v, 253, 260 i 264, de 75-95 × 30-40 mm) i una “M”, de la darrera, dirigida als Hebreus (foli 265v), de factura molt fina. Deixades en reserva (amb reticulat, comes en espigat, aspes i ratlles), s’integren dins un emmarcament esglaonat o no, blau o vermell, alternant amb el de l’ull de la lletra. El dibuix és realitzat amb dues tintes diferents, negra per al perfilat i clara i groguenca per als detalls. El pal mostra un nus vegetal o un senzill motiu dins un requadre. La corba de la panxa acostuma a trobar-se segmentada igualment, en la seva meitat, per un galó. Els fullatges dels extrems del traç vertical, de perfil lobulat, i els que omplen el ventre es dobleguen i cargolen deixant veure una cara ombrejada amb un filat atapeït. Adopten diferents esquemes: ondulants (foli 4v), dos cercles amb curioses flors d’àrum, proveïdes de dos espàdixs-banya(*) (foli 227v) o dues volutes superposades (folis 133v i 188) o amb les tiges entrecreuades i divergents (folis 81 i 240 v). En una ocasió, la convexitat s’efectua mitjançant la col·locació d’un drac alat encorbat, mossegant el cim del pal (foli 217). Quant a l’única “M”, sense marc, tot i que el fons és tractat en blau i vermell, l’ornamenten fulles sinuoses i la corona una bola reixada. La minuciositat i l’agradable efecte aconseguit pel moviment i el modelat de la flora decorativa i del monstre reptilià (fons de viva policromia, ombres reticulades, anellets, importància dels fullatges doblegats) ens remeten a uns altres dos manuscrits santescreuïns, que han estat identificats amb els núms. 19 i 16 de l’inventari vell, respectivament. El núm. 158, Epistolae Sancti Pauli cum glossis marginalibus et interlinealibus, referent als mateixos textos del Nou Testament, manifesta la clara intervenció de dos miniaturistes, el segon dels quals oferiria similituds estilístiques amb l’obra que tractem, encara que no una coincidència plena d’autoria. El còdex 160, Psalmi cum commentariis o llibre de salms glossat, en canvi, difereix per l’absència de marcs i l’aparició del groc al fons. D’altra banda, no podem evitar de comparar el llibre descrit amb S. Augustinus. Homiliae in Evangelium Sancti Johannis i el Sacramentarium de Sant Cugat del Vallès (ACA, ms. Sant Cugat 21 i 47), el segon dels quals, més semblant quant al cromatisme i els elements estètics, ha estat vinculat amb el missal de Sant Ruf de Tortosa i per tant, amb el focus provençal (vegeu el vol. XVIII, pàgs. 193-199 de la present obra). Cal inferir, doncs, que el núm. 146, junt amb els dos indicats, haurien estat encarregats al mateix monestir santcugatenc, quan els primers monjos de Santes Creus estaven a Valldaura, d’on el portaren en venir a llur nou i definitiu emplaçament, a la vora del Gaià, o bé que serien de procedència ultrapirinenca. En cas d’acceptar la primera hipòtesi, ampliaríem la nòmina de volums atribuïts a l’escriptori vallesà.

Opera d’Hug de Sant Víctor

(ms. 156, núm. ant. 23, núm. inv. 8, 194 folis de 390 × 260 mm, escrits a doble columna)

L’ex-libris revela que procedeix de l’anterior emplaçament del monestir, a Valldaura. Inicials en vermell o negre i vermell, amb punts, boles, fulles, línies en reserva i dobles línies travesseres i setze caplletres (“Q” als folis 1, 79, 89v, 135 i 168; “O” als folis 101 i 146v; “D” als folis 101, 120v i 139v; “P” als folis 104v, 109 i 134v; “S” al foli 113v; “V” al foli 125 i “I” al foli 171v), vermelles o grogues, mostren palmetes amb nervis en reserva, fulles cordiformes, perlejat i ratllat paral·lel. Destaquen la brillant “P” de Philosophia del foli 109, en groc, probable al·lusió a la llum de la saviesa i la “O” d’O munde inmunde, quare dileximus te del foli 146v, amb claus de lòbul central, perles i una “S” flamejant interior, sobre un fons diluït que reflectiria potser una visió infernal.

Epistolae Sancti Pauli cum glossis

Inicial “P” segons dues miniatures del ms. 158 (folis 70 i 144, respectivament) de la Biblioteca Pública de Tarragona.

ECSA - I. Companys

(ms. 158, núm. ant. 90, núm. inv. 19, 185 folis de 260 × 175 mm, a tres columnes, incomplet)

A més d’inicials simples vermelles, amb punts i lobulat, posseeix caplletres miniades del tipus “inicial habitada” (dotze “P” de Paulus, d’uns 75-150 × 40-55 mm i una “M”, de 47 × 47 mm), al principi de cada una de les epístoles, com comentàvem al núm. 146, encara que en aquest cas manca la de la primera, adreçada als romans. Són tractades en verd, ocre i vermell, colors als quals cal afegir el blau als folis 159, 162v i 164, quan el verd hi és absent. Als fons es juxtaposen sectors de diferents tintes.

Al foli 31v, una serp de cap d’ocell s’enrosca a dos troncs esbrancats, que coronen un entrellaç, i una altra testa d’au, verda i proveïda d’un plomall ocre. El ventre de la lletra s’organitza a partir d’un drac alat encorbat que engoleix dues tiges divergents, amb semipalmetes, i la cua del qual mossega un altre monstre reptilià. Al mateix foli assenyalem ET SOSTENES del primer versicle, en verd, ocre i vermell, amb rastres d’oli. Al foli 70 una figura masculina de perfil dins un rectangle (amb un rostre allargat, on veiem un gran ull, el nas un xic arromangat i un toc de vermell a la galta), vestida amb una túnica curta verda, de vores i cintura vermelles i calces marrons, agafa amb la mà esquerra un arbret de brancatge entrecreuat, amb herba a la soca, tot trepitjant una altra branca solta amb el peu. La panxa es troba segmentada en petits rectangles: blancs i dentats, vermells amb dos punts grocs i verds; i el pal, acabat en un motiu flordelisat, mostra, entre dues ziga-zagues vermelles sobre groc: una cinta en reserva, un filet central tallat en vermell i groc i un fris verd, amb sectors de creus, punts, rombes puntejats i línies zigzaguejants, separats per dobles ratlles vermelles. El foli 96v, de ventre similar a la primera, té igualment un drac cargolat, que treu el cap entre les dues meitats de la part superior del pal (capçat per semipalmetes en disposició trevolada i escindit en una ziga-zaga groga i dents de serra ratllades, en groc o blanc i verd, alternadament). l’apèndix caudal origina una doble voluta vegetal, amb trèvols i semipalmetes. La resta del muntant presenta una sanefa sinuosa de palmetes de perfil damunt requadres vermells, verds i ocres, i, a la base, l’ornament trilobat del cim.

Al foli 108v, quatre espirals amb trèvols, semipalmetes i fulles cordiformes emplenen l’ull, voltat per un cordó marró que s’empassa un drac col·locat a dalt. El pal és format per un quadrat de punta i una sèrie de compartiments de color i en reserva, amb creus, punts, comes concèntriques, aspes, un enrajolat, una trena i una fulla pinçada pel bec d’una au. Al foli 120, un entrellaç curvilini de tiges amb semipalmetes i flors s’uneix al pal mitjançant un trapezi de pedreria, sota quatre anelles. El muntant es completa a dalt amb un perfil grotesc, de barbeta punxeguda i recorbada traient la llengua i, com al foli 31v, amb dos troncs esbrancats, acabats en una semipalmeta, entre els quals s’entortolliga un ofidi.

El foli 128 inclou, en visió frontal, el cap banyut d’un drac bicorpori que configura la lletra i encercla quatre volutes vegetals. Quant al pal, és constituït per dues tiges o canyes lligades i terminades en un entrellaç d’esquema cardial, entre les quals emergeixen les cues de l’ésser fantàstic. El foli 134v presenta també una testa cornuda, situada al pal (de coronament trevolat i tallat en dos amb punts vermells sobre groc i verd), mossegant una tija bifurcada d’on sorgeixen quatre roleus i un cap d’au a la base. El foli 140v es distingeix per un entrellaç de tres bucles al capdamunt del pal, segmentat en tres rectangles que contenen aspes, punts i losanjat, sobre un cor amb dues fulles divergents, a la base. Retrobem a la panxa un cap de drac banyut (com als folis 128 i 134v) que mossega el perfil i la tija d’arrencada de la brolla de l’ull on destriem una flor i semipalmetes.

El foli 144 sobresurt pel dibuix acurat a tinta (amb anelles, ratlles i lobulat), sobre faixes alternades en vermell i groc. Una figura masculina, de la qual només surt el cap, apareix embolcallada pels fullatges del pal, amb una palmeta-flor, sota una mena de beina foliar lobulada, a la base, i un lleó que sembla atrapat dins el roleu, un extrem del qual mossega. La inicial del foli 152v, la de dimensions més reduïdes, destaca per la presència d’una amfisbena entrellaçada amb un serpent, al pal (inspirats potser per les metamorfosis dels gaiatos de Moisès i Aaró(*)) i d’un drac alat, amb la cua acabada en un altre cap, dins l’ull. Al foli 159, dins un emmarcament esglaonat, un drac alat recorbat, la cua del qual origina la brolla de l’ull, mossega el cim del pal, que descansa sobre un quadrúpede de llarg coll envoltat per un roleu que mossega igualment. Al foli 162v, de marc escalonat com al foli 159, amb una greca al centre del pal, terminat en els dos roleus (amb palmetes i pàmpols) de la panxa i de la base.

Caplletra “M” que decora el foli 164 del ms. 158 de la Biblioteca Pública de Tarragona, amb dos ocells superposats a una parella de lleons.

ECSA - I. Companys

Al foli 164, la “M” es retalla (dibuixada amb ratlletes, petits cercles i retícula) sobre un fons bipartit en blau i ocre, amb marc vorejat per un filet vermell i una greca. D’un nus vermell emergeixen una palmeta entre dues tiges divergents acabades en semipalmetes, que allotgen sengles àguiles superposades a dos lleons que mosseguen els vegetals.

La totalitat de les lletres denota clarament la participació de dues mans, a la segona de les quals només atribuiríem les quatre on no s’aplicà el verd. Excel·leixen alhora pel dibuix cal·ligràfic dels fullatges i de les figures, on descobrim notables coincidències amb el Sacramentari de Sant Cugat del Vallès (ACA, ms. Sant Cugat 47), datat el 1182, en les semipalmetes de lòbuls puntejats, prènsils o fins i tot servint d’embolcall a cintes, tiges o representacions animades, els circells amb aspecte de cargolets, les fullesflor, els acabaments foliars divergents i ondulants, les sèries d’anelles i l’esglaonament del perfil dels campers, com també amb el còdex 146 de Santes Creus, el darrer menys decorat. Si bé les solucions adoptades responen segurament a un taller comú, de moment no podem afirmar que sigui santcugatenc, com sembla creure M. Rosa Terés, ni d’origen provençal, encara que sí que hi detectem clares concomitàncies.

Caplletra “P” que decora el foli 152 del ms. 158 de la Biblioteca Pública de Tarragona, amb una amfisbena i una serp, a més d’un drac alat de dos caps.

ECSA - I. Companys

Les solucions compositives adoptades en el traçat dels pals de les “P” (una de les lletres més ornades, per la seva reiteració a l’inici de les epístoles paulines, comentades per nombrosos autors), a base de troncs o serps entorxats, com també canyes tangents, amb entrellaços i testes demoníaques, grotesques o d’ocells, l’abundor dels dracs alats configurant la corba de la lletra i fins i tot la figura masculina de perfil i de faccions severes agafant una branca del foli 70, recorden de seguida models de l’estil anglo-normand, com veiem a la Bíblia de Carilef de Durham o a la del British Museum, Add. 11 850, als Comentaris de l’Evangeli de Sant Joan de sant Agustí (Biblioteca Municipal de Rouen, ms. A.85, foli 467), als Diàlegs de sant Gregori el Gran (Clare College de Cambridge, ms. 30). Si ens fixem concretament en el personatge al·ludit, podem comparar-lo amb els dos homes que sobremunten els cànons de la citada Bíblia del British Museum, i encara més amb les personificacions del mes de març o abril (segons la zona geogràfica) i setembre o octubre, on un pagès poda els sarments i empelta o verema amb un falçó (*), que al foli 67v de l’Expositio Epistolarum Pauli apostoli de sant Agustí (BAV, ms. Lat. 5 730) servirà per a tallar el coll d’un drac. En l’exemplar que estudiem considerem més aviat que evoca un empeltador, tant per la posició del braç com pel fet que porta calces, com a protecció contra el fred. D’altra banda, la compartimentació dels fons en zones juxtaposades i cobertes per diferents colors simula la tècnica de l’esmalt champlevé, recurs que localitzem al focus llemosí i també a l’escola anglo-normanda.

Epistolae dels sants Jeroni i Pelagi. De eterna beatitudine, de sant Anselm de Canterbury. Prooemia de libris novi ac veteris testamenti i Liber interpretationum, de Sant Isidor. De ortu et vita et obitu patrum.Generale editum de recipiendis et non recipiendis auctoribus, del papa Gelasi I. Textos de Sant Bernat de Claravall. In assumptione Sancte Marie semper Virginis, de Rainald. Epistolae canonicae. Cantica Canticorum, de sant Jeroni. Homilia, de sant Agustí. Comentari al Càntic dels Càntics

Inicial “O” del ms. 165 de la Biblioteca Pública de Tarragona (foli 113v) que encercla la figura del rei David enlre dos serps sobre un tons macabat.

ECSA - I. Companys

(ms. 165, núm. ant. 123, núm. inv. 35, 124 folis, més 2 en blanc, de 230 × 160 mm)

Tot i no haver estat catalogat el 1952, se li assignà després de la seva devolució, quatre anys més tard, el número 165.(*) S’observa la línia picada per al traçat de les ratlles. Com a particularitat paleogràfica, hi trobem el nexe “IN” (d’Incipit i Interrogatio), als folis 2, 16v, 17, 20v, 23, 26v, 42v, 48v, 56v, 72v i 73v. Només hem d’anotar les rúbriques, amb boles i majúscules resseguides en vermell.

Als folis 91v i 119 detectem un canvi d’escriptura. Podem afirmar que el text comprès entre els folis 119 i 125 fou copiat a Santes Creus, com evidencia l’ex-libris del foli 125v, ISTE LIBER EST BEATE MARIE SANCTARUM CRUCUM, malauradament molt esborrat, enfront del llegible al foli 126v, HIC LIBER EST SANCTE MARIE VALLIS LAUREE, on s’esbossà una “O”, traçada en vermell (similar a la del foli 146v del còdex 156), que palesaria la procedència de la primitiva situació. Als folis 100v, 104v, 107, 111, 111v i 112v veiem espais deixats en blanc: per a la “P” de PETRUS, la “S” de SYMON, la “Q” de QUOD, dues vegades la “S” de SENIOR (en negre i vermell, alternats, la primera) i la “I” de IUDAS, respectivament.

Entre les inicials vermelles (en blau i vermell la del foli 86), podem enumerar les dels folis 1 (“N”), 2 (“S”), 8 (“P”), 14 (“N”) 16v (“R”), 17 (“P”), 20v (“M”), 23 (“B”), 26v (“S”), 42v (“M”), 48v (“P”), 49v (“G”), 56v (“A”), 67v (“A”), 73v (“P”), 75v (“S”), 75v (“I”), 86 (“J”), amb boles, una flor de lis, semipalmetes ondulants, perfils discontinus o puntejats, un anellet voltat de punts, volutes, esses i sanefes en reserva als pals, com trenes de dos fils anguloses o no i un fris vegetal.

Al foli 113v, després de l’encapçalament rubricat del Càntic dels Càntics (INCIPIUNT CANTICA CANTICORUM QUOD HEBRAICE DICITUR SIR A-SYRIM), trobem la “O” d’OSCULETUR ME (també en vermell), dibuixada en tinta negra sobre fons vermell (54 × 48 mm), dins un marc esglaonat. La caplletra, inacabada, tanca una representació del rei Salomó. Dempeus i amb les cames separades en forçat equilibri sobre la punta de la vocal, sosté, tot assenyalant-lo, un ceptre, l’extrem del qual mossega una testa de lleó.(*) Apareix barbat, amb llargs cabells i una corona de tres puntes acabades en perles. Quant a la seva rica indumentària, distingim un calçat recorregut per anellets i una túnica, perlejada com el mantell, que subjecta un fermall rodó. Dues taques vermelles a les galtes animen el seu rostre. El miniaturista expressà un cert moviment a través de la posició del cos de tres quarts (amb un desplaçament dels malucs que suggereix més aviat una situació sedent, la més corrent per al monarca) i el plegat ondulant de la roba.

Als costats, dues serps de cos puntejat com la lletra s’enrosquen a les tiges proveïdes de beines fistonades que la configuren, bifurcant-se als costats. Pel que fa al fons, els dos sectors laterals en blanc demostren que restà sense concloure. Les successives indicacions de les veus (de l’Església i de l’Esposa, alternativament) són realçades amb vermell. La representació de Salomó resulta lògica, ja que tradicionalment se li atribuïa l’autoria de l’obra poètica, inclosa entre els escrits sapiencials. Tanmateix, malgrat l’ús d’atributs reials inconfusibles, com la corona i el ceptre, a més de l’abillament luxós, sobta una mica la postura agitada del sobirà, interpretat més aviat com un viatger, en lloc d’aparèixer sobre el tron, fórmula molt més usual. Subratllem també la faceta de la saviesa del rei expressada mitjançant l’índex(*) (el gest d’apuntar amb el dit s’adequa igualment a l’actitud del jutge), com trobem a les típiques escenes d’ensenyament, un interessant exemple de les quals orna el foli 77v del còdex 123.

Còdexs de la fi del segle XII i l’inici del XIII

Liber scintillarum. Liber antiheresis d’Ebrardus. Super sacramentum communionis, de sant Pascasi Radbert. De virtute Sanctae Crucis, d’Hug de Sant Víctor

Dues caplletres “D” i “P” del correspomtent, la primera, al foli 163 d’una obra de sant Pascasi Radbert i, la segona, al foli 2 del Liber scintillarum del ms. 28 de la Biblioteca Püblica de Tarragona.

ECSA - I. Companys

(ms. 28, núm. ant. 144, núm. inv. 37, 195 folis de 210 × 155 mm, incomplet)

Pel que fa al contingut d’aquest còdex, indiquem que la primera obra (*), per bé que J. Domínguez Bordona (1952, pàg. 43) la transcrigué com Liber Sententiarum, figura a l’inventari antic, encara que manca la vida de sant Eustaqui que la seguia.

Localitzem nombroses inicials vermelles, llevat del segon i darrer llibre, que ocasionalment es combina amb groc o blau (disset “D”, dues “E” i altres), amb vermiculat fitomorf, trèvols, semipalmetes, piloses o no, fulles-flor, una flor de quatre pètals, línies acabades en una voluta o un punt, lobulat, cercles voltats per punts, ratlles transversals, petits cercles, ziga-zaga, boles, triangulets, dos octògons concèntrics, entrellaç de rombes o constituït per una estrella de vuit puntes, dos rectangles o anelles en aspa, dents de serra, punts, un cap de drac que escup, un d’ocell, un rostre femení frontal o de perfil, mossegant una fulla o traient un feix de línies per la boca. El marc pot presentar gotes angulars (foli 14v) i el fons, trobar-se farcit de volutes.

Hem de destacar les caplletres dels folis 2 i 163, corresponents al Liber scintillarum i a l’obra de sant Pascasi Radbert. La primera, molt deteriorada, és novament una “D” (33 × 33 mm), que encercla un roleu vegetal (una fulla-flor i semipalmetes) i motius zoomòrfics (un paó, una parella de gossos i dos caps d’ocell) només dibuixats. La cua exhibeix una testa de cànid sorgint d’una fulla i una altra flor de pètals lobulats. La panxa, compartimentada en quatre sectors (amb alternança de l’ocre clar i del vermell fosc del fons) separats per faixes perlejades, porta adherides al seu voltant una fulla-flor i dues semipalmetes. Voregen el camper dues sanefes dentades (en ocre i negre), perfilant una ziga-zaga en reserva. El detall cal·ligràfic és aconseguit amb ratllat, puntejat i comes. Quant a la darrera “D”, igualment en ocre i vermell, emmarca un lleó, amb la pota davantera dreta aixecada, la cua acabada en una fulla entre les extremitats posteriors i traient una llarga llengua cargolada, sobre un fons sembrat de rosetes de cinc o sis pètals. El cos de la lletra, nuat a la part de baix, mostra dues retícules puntejades a mitja alçada i l’asta es bifurca en fulles lobulades. El fons exterior, vermell, posseeix gotes angulars com la inicial del foli 14v.

Miscel·lània, amb Epistolae Canonicae. In virtute Sanctae Crucis, d’Hug de Sant Víctor. Sermones. Varia grammaticalia. De ornamentis verborum, de Marbode

(ms. 54, núm. ant. 120, 131 folis de 230 × 165 mm, amb la foliació següent: a-d i 1-131, de ratlla seguida, a dues i a quatre columnes)

Si tenim en compte que incorpora novament l’obra d’Hug de Sant Víctor del còdex 28, resulta fàcil afirmar que el còdex que comentem és una còpia de l’esmentat. Dinou inicials en vermell i ocre i una en blau i vermell ordenades alfabèticament (d’unes Derivationes verborum ordine alphabetico), amb una trena de dues cintes, volutes, perles, ziga-zaga, lobulat, cercles voltats de punts, ratlles paral·leles, semipalmetes, boles i línies en reserva.

Miracula Beatae Mariae Virginis. Miracula Beatae Mariae Virginis, d’Hugo Farsitus. De Constantinopolitana civitate. Codex Calixtinus. Disciplina clericalis, de Pedro Alfonso

(ms. 55, núm. ant. 126, 218 folis de 228 × 160 mm)

Té una vintena d’inicials en vermell o verd i vermell, amb lobulats, ratlles, volutes, palmetes de perfil, boletes, una greca vertical (“S” del foli 59), un entrellaç de tiges ondulants (“T” del foli 86v), una sanefa d’aspes al travesser (“H” del foli 156) i vermiculat realitzat amb tinta.(*)

Dins l’obra del jueu convers aragonès Pedro Alfonso, descobrim, al foli 118, un esquema format a partir de dos cercles concèntrics. La corona exterior, tallada en vuit parts, conté els punts cardinals i una decoració barroera a base de volutes i punts en dos compartiments. El centre, segmentat en quatre, mostra altres espirals senzilles i la indicació de sis climes, entre dues zones inhabitables, a causa del fred i la calor, respectivament. Al verso del mateix foli, un altre gràfic, creat a partir de tres cercles concèntrics (dividit també en vuit parts l’espai entre els dos externs) reprodueix novament els punts cardinals, amb volutes i comes en un dels sectors restants, i inclou dos sols a la corona intermèdia, per significar l’òrbita de l’astre entorn de la terra, situada al mig, d’acord amb la concepció geocèntrica del món. Ambdós traçats recorden els anomenats diagrames tetràdics, emprats en la plasmació al·legòrica de les edats de l’home, com ha estudiat recentment Elizabeth Sears.(*)

Missale Cisterciense

(ms. 59, núm. ant. 114, 198 folis de 235 × 170 mm, precedits per uns altres dos amb les lletres a-b)

Inicial “D” del Missale Cisterciense, foli 14v del ms. 59 de la Biblioteca Pública de Tarragona. La lletra “D” mostra una asta amb un drac i un ull reomplert d’espirals entrellaçades.

ECSA - I. Companys

Destaquem en primer lloc les setze caplletres miniades principals (folis 4, 11, 14v, 38, 40, 54, 57v, 63v, 108, 116v, 123, 129, 130v, 136v, 141v, 149), que fan entre 35 × 40 mm i 64 × 60 mm, tractades en blau, verd (maragda i, també excepcionalment, turquesa, al foli 123), vermell, morat, groc i ocre. Totes apareixen dins marcs, generalment rectangulars, vorejats per un, dos o tres filets. La seva configuració, en reserva, és calada, recorreguda per perles puntejades i segmentada en la seva meitat per quadrifolis, hexàgons bipartits, trèvols o nusos de Salomó (foli 149). l’esquema ornamental bàsic consisteix en: dues parelles de cercles o dues volutes superposades (“E” del foli 4, “C” del foli 54, “D” del foli 123, “F” dels folis 136v i 141v) o entrellaçades (“C” del foli 11, “D” dels folis 40, 130v, “O” del foli 149, “D” del foli 108, “O” del foli 116, les dues darreres amb un cor), que envolten fulles-flors (de contorn retallat i amb nervi perlejat) afrontades o oposades; quatre espirals combinades amb un cor (“D” del foli 14v); fulles derivades de la palmeta dins marcs cardials tangents que originen una aspa (“O” dels folis 38 i 63v, la segona amb botó central i a la base dels cors i “D” del foli 57v)(*) l’entrellaç d’un cor amb un altre de més petit capgirat i quatre volutes (“D” del foli 129, amb una llaceria cardial a l’asta), amb l’afegit de fullatges prènsils (*), tiges en voluta o essa i quadrifolis. Els poden animar: dos lleons dempeus oposats (folis 14v i 40), quatre felins afrontats dos a dos a les bifurcacions d’una aspa recargolada (foli 38) (*), un drac a l’asta (folis 14v, 63, 40 i 130v els dos darrers de testa girada, amb barba i capero) i capets d’au. La part restant de les paraules (la més freqüent Deus, que figura sis vegades) presenta la característica alternança de vermell i blau. Cal referir-se a continuació a dues grans caplletres, d’estil més avançat, del tipus vermicular, com ja anotàvem al còdex 160: la “P” de Per omnia (amb alternança de blau i vermell) del foli 102 (185 × 92 mm) en vermell, amb una partició mixtilínia en reserva, adorns cal·ligràfics en blau que inclouen palmetes frontals i de perfil i dos rostres i un marc de petits quadrifolis i perles puntejades, sota la qual distingim una “U” menuda similar de configuració bicroma, i la “T” de Te igitur del foli 103 (114 × 90 mm), migpartida en blau i vermell mitjançant un fistonat i amb volutes i fulles sobre vermell i blau a l’esquerra i la dreta, respectivament, i amb enquadrament semblant a la “P” descrita.

Inicial “P” del Missale Cisterciense, foli 102 del ms. 59 de la Biblioteca Pública de Tarragona.

ECSA - I. Companys

Trobem finalment una sèrie d’inicials secundàries en blau i vermell, amb un cap d’animal o de monjo de perfil amb barba, caperó i llargues orelles dretes, amb un evident sentit satíric (trenta-set “F” de Fratres, divuit “D”, tres “Q”, una amb un nus de Salomó a la cua, i una “A”), a més de creus (a partir del foli 100v). La refacció del primer quadern del Cànon (folis 102-109) repercutí en la introducció d’una fórmula decorativa que qualifiquem de pròpia de l’escriptori de Santes Creus en ple segle XIII (com veiem als còdexs 1, 32, 39, 47 o 160), mentre que les caplletres creades a base de jocs d’espirals entrellaçades amb cercles, cors i fullatges (visibles també al còdex 70), que reinterpreten l’acant clàssic, copien models anglesos, entre els quals ressalten les miniatures de Winchester (com la famosa Bíblia d’aquesta procedència distribuïda entre la Bodleian Library d’Oxford ms. Auct. E. inf. I-II i la Winchester Cathedral Library).

Commentaria super Cantica Canticorum, de Robertus de Tombelaine. Excerpta, de Boeci. Sermo de tribus panis hominis spiritualis, de sant Bernat de Claravall. Sententiae. Homeliae, de Brunus de Asti. Varia

(ms. 63, núm. ant. 124, 124 folis de 230 × 150 mm, incomplet)

Només presenta petites inicials (la més gran de 55 × 30 mm, una “P” del foli 48) en vermell i groc, sense interès artístic.

Dialogorum libri TV, de sant Gregori el Gran. Sermo de duabus sororis. De ieiuniis novembris. Excerptio epistolae ad lohannem Siracusanum, de sant Jeroni. Excerptationes de aecclesiasticis rebus et de ordine missae, d’Amalarius i Walafridus Strabo. Liber de reparatione lapso, de sant Joan Crisòstom

(ms. 66, núm. ant. 107, núms. inv. 3? i 39, 150 folis de 245 × 175 mm, a dues columnes)

La presència de l’ex-libris confirma que fou copiat a Santes Creus. Les inicials, vermelles, mostren solament un fistonat en reserva i poden completar-se amb volutes, fulles i baies.

Missale Cisterciense

(ms. 70, núm. ant. 106, amb la foliació: a-i i 1-185, de 250 × 170 mm)

Aquest còdex és similar al 59, tant per les dues sèries d’inicials més destacades com per la presència d’ornamentació cal·ligràfica vermiculada i senzilla (a partir del foli 82). Sobresurten en primer lloc les set caplletres policromes, en blau, groc, vermell, morat, verd, emmarcades i confegides en reserva, amb calat i hexàgons partits per una línia o perlejat, flors de lis a mitja altura. Adopten diversos traçats geomètrics: dos entrellaços circulars separats pel travesser de la lletra (la “E” del foli 1); l’entrellaç de dues espirals divergents o de dues parelles de cercles concèntrics superposats (la “C” dels folis 6v i 42, la “D” del foli 45 i la “O” del foli 50, la darrera fusionada amb un cor); quatre cors en creu (la “O” del foli 29(*)); un cor amb dues volutes interiors i amb la punta inserida en unes altres dues (la “D” del foli 30 v). Quant als elements figurats que s’hi afegeixen, assenyalem dos dracs alats, de coll tort (foli 30v) o de cap cofat i girat (foli 45) a l’asta o simplement capets de rèptil (foli 6v i 50). La flora que s’ondula i es cargola entorn de les cintes principals reprodueix palmetes de perfil i fulles-flor perlejades i amb parelles de trèvols. Com a inicials secundàries, localitzem vint-i-tres lletres bicromes, en blau i vermell, amb testes fantàstiques de perfil que poden ser barbades i escopir raigs (“I”, “F”, “A”, “D” i “Q”, l’última, al foli 27v, al final d’una prolongació, inicia un fris de dents intercalades, acabat en un nus de Salomó dins un requadre) i algunes creus. Finalment, al foli 82, la “T” de Te igitur, també en dos colors, posseeix fistonat, un fons vermiculat i fullatges al marge esquerre. La segueixen lletres menors vermelles, amb semipalmetes, boles, perles, lobulat, ratlles paral·leles. Com ja indicàvem al còdex 59, comprovem l’agregació de quaderns realitzats segurament a Santes Creus, sense excessives preocupacions d’ordre estètic, llevat del filigranat, la bicromia i el traçat de les particions, que seguiran en ús, amb poques variacions, als segles següents.

Expositio in Canticis Canticorum, de sant Bernat de Claravall. Diversos Sermons i Homilies. Vides de màrtirs. Oratio contra diabolum fugandum. Documents de Santes Creus. Formularis diplomàtics

(ms 71, núm. ant. 104, 179 folis de 245 × 165 mm amb calendari final a dues columnes, incomplet)(*)

El còdex sorgí íntegrament de Santes Creus, per bé que és format per uns altres dos relligats al segle XVIII, tal com es desprèn de l’ex-libris del foli 151v. Del foli 1 fins al 91 v les inicials són en vermell i negre, amb una flor trilobada, dues estrelles envoltades de punts (“V” del foli 1, de 45 × 45 mm o “O” del foli 36), una fletxa o una ziga-zaga al pal i petits triangles als buits (“F” del foli 67v). A continuació, fins a arribar al foli 151v, passen a ser bicromes, en vermell i blau, amb adorns vegetals, filiformes, apetxinats, estrelles, bastons i una ziga-zaga. La resta del text, de caràcter documental, es troba mancada de decoració, llevat del calendari litúrgic, amb lletres en vermell i negre i les “K” de Kalendae.

Speculum ecclesiae i De fide et spe, d’Hug de Sant Víctor. Excerpta de sant Agustí i sant Gregori Naziancè

(ms. 72, núm. ant. 137, núm. inv. 22, 175 folis de 220 × 160 mm)

El còdex, identificat com a procedent de Santes Creus per l’exlibris del primer full de guarda, conté només petites inicials monocromes, en vermell, blau o groc, amb línies en reserva i volutes vegetals. Tanmateix, al foli 75, la “Q” de Quare en vermell i tinta negra es transforma en un drac ofioide sembrat de punts, amb banyes, barba i la cua nuada, que es cargola fins a mossegar-se el cos (acostant-se a l’aparença de l’uroboros) (*), seguint un estil paral·lel al dels còdexs 91 i 119, probablement d’origen francès.

Evangelium S. Lucae cum glossis

(ms. 77, núm. ant. 101, núm. inv. 25, 121 folis de 250 × 170 mm, amb notes marginals, incomplet)

Al foli 1 veiem una “O” en vermell i al foli 3, la “I” de IN DIEBUS en blau i vermell, amb motius filiformes i petits lòbuls.

Sermones in Cantica Canticorum i De consideratione ad Eugenium papam, de sant Bernat de Claravall. Epistolae, de Pere Damià

(ms. 80, núm. ant. 89, 209 folis de 265 × 180 mm)

Degué ser realitzat a Santes Creus, com sembla demostrar-ho la senzillesa decorativa de les inicials, en vermell, amb lobulat, boles i ratlles transversals aparellades, com també la coincidència de l’escriptura emprada en la còpia dels sermons amb l’observada a l’ex-libris del foli 123v.

Vitas patrum, d’autors diversos

(ms. 81, núm. ant. 92, núm. inv. 30, 152 folis de 255 × 200 mm, incomplet)

Resulta força similar a l’anterior, ja que trobem inicials vermelles i negres, amb boles, línies fistonades en reserva, ratlles paral·leles i palmetes.

Evangelium S. Mathaei. Lamentationes Hieremiae cum glossis

(ms. 91, núm. ant. 102, núm. inv. 26, 157 folis de 250 × 180 mm, a doble columna)(*)

A més de petites inicials en blau, vermell i ocre, assenyalem la “L” del foli 2, en reserva, realçada amb ratlles, anells i punts ocres i negres, sobre vermell, amb fulles-flor i, a la base del pal, el cap d’un drac que engoleix vegetals. Sorprèn la varietat dels calderons, on descobrim capets d’aus o lleó, palmetes i ales, dibuixats en tinta, amb punts i línies vermelles.

Commentaria in Apocalypsim, de sant Ambròs de Milà. De lapidibus civitatis celestis, de Marbode. De nativitate Antichristi

(ms. 97, sense enquadernació, núm. inv. 17, 88 folis numerats i un de guarda d’un leccionari de 295 × 205 mm; falten els set primers folis, incomplet)

També proveït de l’ex-libris de Santes Creus, les seves inicials són monocromes (en vermell) o en vermell i blau, amb quadrifolis, fulles ondulants, línies en reserva, ratlles o corbes concèntriques amb alternança cromàtica.

Evangeliarium

(ms. 104, núm. ant. 80, 199 folis de 270 × 190 mm)

Considerat de procedència francesa per la bellesa de l’escriptura (Domínguez Bordona, 1952, pàg. 86), mostra petites inicials verdes i una sèrie de vermelles o blaves, amb boles, vermiculat morat, línies i quadrifolis en reserva, semipalmetes, lobulat i una flor de lis i altres de petites en verd. Destaquen les nombroses “I” de In illo tempore, amb “S” invertides, línies ondulants i punts deixats en blanc. Des del foli 62v descobrim petites lletres vermelles interlineades (“a”, “p” i “c”, com a modulacions?) i a partir del 82v, notacions musicals aquitanes. Els folis 103-107v reprodueixen un himne igualment notat, sobre un trigrama.

Liber exhortationis ad quemdam comitem sibi carissimum, de sant Agustí. Sermones, de sant Agustí. Exempla i Vitae Sanctorum

(ms. 105, núm. ant. 75, núm. inv. 31, 120 folis de 267 × 192 mm)

Presenta inicials vermelles, amb volutes, semipalmetes, fulles penjants, lòbuls, ratlles paral·leles, boles i un cercle voltat per punts, que poden subratllar-se amb ocre. El foli 40v mostra una taula amb vint virtuts agrupades sota cinc marcs (rectes i corbs) en vermell i negre, i el foli 43v, de forma similar, cinc arcs més (el primer acabat en una semipalmeta), rebaixats i perfilats per ratlles, lòbuls i punts. El 110v reprodueix dos poemes sota sengles arcuacions bessones superposades (185 × 129 mm i 170 × 67 mm), en vermell i negre, amb una sanefa dentada, espigat, perles, volutes, capitells i bases (triangles capiculats i cercles puntejats) i carcanyols lobulats, al damunt de l’ex-libris de Santes Creus, amb lletres de colors alternats. Segueixen deu folis amb sermons de lloança a la Verge copiats al segle XIV.

Martyrologium Usuardi Regula S. Benedicti

Caplletres “U” i “N” dels ms. 106 i 116 (folis 12 i 60 respectivament) de la Biblioteca Pública de Tarragona.

ECSA - I. Companys

(ms. 106, núm. ant. 204, 289 folis de 275 × 200 mm)

Aquest còdex, un ex-libris escrit al foli 7 com també l’aplec d’aniversaris i efemèrides afegits posteriorment a la redacció del Martilorgi (vegeu Domínguez Bordona, 1952, pàgs. 145-146) ens remeten al cenobi femení de Bonrepòs. El manuscrit recull indicacions sobre el nombre auri i el cicle lunar (foli 9v). Posseeix inicials en blau i vermell, amb cercles, comes, punts, lobulat, palmetes, dobles volutes, tiges i fulles ondulants, una trena de dos fils, una sanefa perlejada, denticulat i esses. Al foli 10, la decoració s’escampa per tota la plana, a partir de la “D” de Domino, en blau i amb motius en reserva, detallats en vermell com el fons: semipalmetes de tiges ondulants i un rostre. Un nus de Salomó dins un requadre i una espiga de volutes sobremunten l’asta. A la prolongació inferior, que continua perpendicularment al marge, descobrim un cap de drac amb banyes que mossega un feix vegetal, en blau, morat i vermell. Pel que fa a la màscara, podem compararla amb les visibles en còdexs contemporanis francesos, com els Comentaris a les Epístoles de sant Pau, de Pere Llombard (Biblioteca Municipal de Troyes)(*). L’ocupació dels marges pels allargaments filiformes de les inicials cal·ligràfiques marca la transició cap a les originals composicions dels marginalia gòtics. Hem de destacar també la “U” de Uigilia Natalis del foli 12 (dins un rectangle, amb grups de tres punts i anellets blancs) en groc, verd, morat i marró: una tija que evoluciona en sis volutes, amb fulles retallades i doblegades i dos quadrifolis.

Psalterium cum glossis

(ms. 116, núm. ant. 189, 249 folis de 282 × 205 mm, molt mutilat)

Aquest còdex, que originàriament devia ser força sumptuós, com encara ho evidencien les poques caplletres subsistents, fou atribuït per J. Domínguez Bordona (1952, pàgs. 93-94) a un escriptori anglès de la transició dels segles XII i XIII. Creiem que podria tractar-se del saltiri que l’arquebisbe tarragoní Ramon de Rocabertí llegaà al monestir el 1214, un any abans de la seva mort. Posteriorment a la seva adquisició, li foren afegits, a Santes Creus, els set primers folis, que només contenen inicials vermelles. Malauradament la qualitat estètica de la decoració del text restant, aplicat sobre vital-la, provoca que se separessin folis sencers o bé que la major part de les caplletres fossin retallades. Trobem inicials secundàries en blau i vermell, bipartides i amb volutes, semipalmetes i d’altres de daurades sobre una base vermella. Com a mostra de les de grau superior, totes igualment en or, indiquem la “D” de Dominus del foli 40, amb una asta de fullatges i un roleu vegetal; la “I” de Iudica, amb un lleó dreçat i la “N” de Noli del foli 60v, amb dos peixos capiculats que mosseguen una tija amb fulles lobulades.

Breviarium Cisterciense

(ms. 119, sense enquadernació, 284 folis de 292 × 215 mm, a dues columnes el calendari i saltiri, i a ratlla seguida la resta, incomplet)

Sobremunten els folis 1-1 v, corresponents als mesos de setembre-desembre del calendari litúrgic, sobre un fons de tiges ondulants i palmetes. Al foli 9v, la “S” de Salvum, com al códex 72 (foli 75), s’ha metamorfosat adoptant una aparença d’ofidi fantastic: una arnfisbena entrellaçada a una tija, com si es tractés d’una altra serp, amb semipalmetes als extrems que mossega, subratllant un fons blau, dins un marc dentat vermell, de vora ocre. La “C” de Cantate del foli 13 és traçada per un drac alat que s’encorba per mossegar-se la cua vegetal (a la manera de l’uroboros), entorn de I’ull vermell de la lletra i voltat per un marc bipartit en ocre i blau, amb perfil blau i vermell, respectivament. A continuació trobem inicials amb detalls en verd. Al foli 15v, la “D” de Dixit, formada per un pal losanjat (com el de la “F” del foli 163v de l’Evangeliarium erundense) (vegeu el vol. IX, pàg 891 de la present obra) en vermell i ocre, amb semipalmetes terminals i el ventre escatat, encercla quatre semipalmetes recorbades i en ventall, alterna tivament en ocre i blanc amb tres baies cada una, sobre fons vermell, amb un emmarcament blau perfilat de vermell. Al foli 120v, la “A” de Audierunt pintada en blau fou deformada per la inclusió d’un rostre (com veiem al códex 106), al qual s’afegeixen simples adorns filiformes vermellis i fullatges en reserva. Descobrim una altra cara al foli 211 v, integrada en la mateixa inicial.

Sententiarum libri IV, de Pere Llombard

Tres inicials del Sententiarum libri IV de Pere Llombard (ms. 123 de la Biblioteca Pública de Tarragona, folis 44, 77 i 104 respectivament), les dues primeres amb decoració figurada i la darrera amb motius zoomòrfics.

ECSA - I. Companys

(ms. 123, núm. ant. 160, 144 folis de 310 × 225 mm, a dues columnes)

Exposat a Barcelona el 1961, ha estat datat cap al 1200 (El arte románico, 1961, pàg 91). Posseeix un conjunt d’inicials en vermen i blau, amb lobulat, una línia trencada, palmetes penjants, n rostre, punts i corbes paral.eles. Pel que fa a les caplletres, en podem remarcar cinc, en reserva i realçades amb traços ocre, vermell I blau, dins mares de vora ocre. La “U” del foli 3 (58 × 49 mm), l’enquadrament de la qual mostra angles amb diagonals i punts que suggereixen el clavetejat, com distingim igualment als folis 44 i 104v i als Commentaria in Psalmos, de sant Agustí de la catedral de Burgo de Osma (ms. 76) (Domfnguez Bordona, 1952, pàgs. 165-166), es retalla sobre un fons blau. La lletra es fusiona amb un drac alat de perfil, que engoleix una tija ramificada en semipalmetes i una flor de pètals imbricats. Al foli 4, d’una “P” senzilla en vermell penja una sèrie vertical de sagetes acabada en fullatges que aixopluguen, al marge inferior, una figura de mig cos, dibuixos que podem relacionar amb el cap de drac del foli 7, l’animal bípede ajagut del foli 9 o el gos estirat i el cap de lleó del foli següent. Al foli 44, la “C” (45 × 45 mm) de Creacionem rerum (en vermell i blau) exhibeix, sobre un camper blau, una parella d’enamorats de tres quarts (representació d’Adam i Eva o símbol del matrimoni) amb senzilles túniques de plecs paral·lels i en espigat, coll rodó amb petita obertura. Tenen els caps en contacte i s’agafen per l’esquena. La figura masculina, que prem el canell de la seva companya, duu cabells rallats castanys i barbeta incipient, i la dona, cabellera llarga i rossa, bipartida. Al foli 77v, la “C” (58 × 54 mm) de Cum venerit, de fons blau, conté un personatge de faccions barroeres i desplaents, sobre un senzill faldistori amb potes de felí,(*) i coixí reticulat, amb túnica llarga i amb nombrosos plecs i sabates punxegudes negres cordades, que sosté un flagell de cinc tires (en ocre i vermell) amb la mà esquerra. Al costat d’aquesta representació d’un mestre, de proporcions notablement més grans, com a senyal inconfusible d’autoritat, se situa el seu deixeble de perfil, igualment assegut, però sense seient i vestit de manera similar, sostenint un llibre obert. Ambdós tenen les galtes remarcades per tocs de vermell. Al foli 104v, una “S” (65 × 52 mm), de fons blau i marc semblant als anteriors, s’ha transformat en un drac alat, d’orelles ondulants i traient la llengua, amb el coll anellat i una llarga cua vegetal que, després de formar un cercle i passar per sota de l’ala, dibuixa una voluta entorn d’una fulla-flor.

Hem de destacar en primer lloc l’evidència de la intervenció de dues mans diferents, l’una caracteritzada pel traçat acurat i el detallisme (folis 1v, 3, 44 i 104v), enfront d’una eixutesa i d’un esquematisme marcat als rostres, els vestits i fins i tot als fullatges (folis 4, 9v i 77v). Quant al primer artista, introdueix a més un cert modelat a través de tènues línies de tinta molt diluïda, que imiten el recurs per a ombrejar emprat als frontals d’altar i a la pintura mural coetània. Aquesta manera de fer ens evoca també altres còdexs santescreuïns ja analitzats, com els 59, 70, 91, 158, als quals podem sumar el 160. D’altra banda, podem establir paral·lelismes amb el S. Augustinus. Homiliae in Evangelium Sancti Iohannis i el Sacramentarium, de Sant Cugat del Vallès (ACA, ms. Sant Cugat 21 i 47)(*), el Lectionarium Missae ad usum Gerundensem, l’’Evangeliarium Gerundense i el Sacramentan procedents de Santa Maria de Vilabertran (Bibliothèque Nationale de París, ms. Lat. 891, 897 i 1 102), els quals, al seu torn, han estat relacionats amb el Missal, de sant Ruf, el De civitate Dei, de sant Agustí i un Saltiri de l’Arxiu Capitular de Tortosa (ms. 11, 20 i 51), com també amb el manuscrit 41 del mateix Arxiu.(*) Els elements ornamentals distintius comuns són els fons de tintes planes amb colors molt cobrents dins marcs rectangulars, les semipalmetes nervades prènsils, cargolets vegetals (anomenats “tirabuixons cònics” per M. E. Ibarburu) i expansions foliars (a vegades amb aparença de mans) que embolcallen tiges, colls o apèndixs caudals dels habituals dracs. Iconogràficament, hem de vincular la imatge de la parella abraçada púdicament amb el títol que introdueix, inici d’un comentari sobre la creació, per la qual cosa representaria els primers pares, en un doble gest, amorós i de presa de possessió matrimonial, que veiem en diferents escenes d’esposalles(*) i en imatges d’enamorats(*) La decoració del segon dibuixant, molt més cal·ligràfica i despreocupada, tendeix a estendre’s al marge inferior. Tanmateix trobem la composició del foli 77v, que reprodueix una escena de magisteri (Bohigas, 1960, pàg. 65), tema que hauria d’esdevenir molt popular amb l’eclosió de l’Escolàstica (*). L’ensenyant, efectuant el gest característic d’apuntar amb l’índex dret(*) i proveït d’un flagell, personificava sovint la Gramàtica, amb aspecte femení(*). O de monjo(*), l’Ètica(*) o bé la Saviesa, encarnada per un vell(*), normalment de llargs cabells i barba o pel rei Salomó, el savi per antonomàsia.(*) Quant als alumnes o deixebles, acostumen a aparèixer amb el tors nu, com a penitents o deixuplinants, en proporcions molt més petites i a un nivell inferior, a causa de l’adopció de la perspectiva jeràrquica per part del mestre i a l’absència de seient. En l’exemple que comentem, la rudesa del traç dificulta la identificació de l’ensenyant. Els llargs cabells solts podrien assenyalar els del savi, si alhora dugués una barba de llargària similar. Però al seu lloc només observem un ratllat, que igualment podria reproduir les arrugues de la senectut. Així, seria possible d’interpretar la imatge com una figura femenina, al·legoria de la Gramàtica, pel distintiu del flagell i el gest de l’índex, flanquejada pel deixeble, ocupat en l’aprenentatge de les lletres i en aquest cas, contràriament a l’acostumat, cobert. Com hem anat analitzant, tant l’ornamentació vegetal i teriomòrfica com la humana ens traslladen a models francesos de la fi del segle XII, de la qual cosa es podria inferir que el còdex és una obra importada, com altres que ja hem anat indicant.

Evangelium S. Matthaei cum commentariis. De commendatione in scholastica historia, de Johannes Yrebani. De divinis officiis, de Rupertus Tuitensis

(ms. 128, núm. ant. 161, 192 folis de 303 × 230 mm, a dues columnes)

Al foli 1, la “P” de Plures fuisse és realçada amb semipalmetes, una línia ondulant i punts. Assenyalem unes setze inicials més, en blau o vermell, amb volutes dobles en S, parelles de semipalmetes formant cors capiculats, una greca o trena angulosa, una retícula, tiges ondulants, lobulat i ratlletes paral·leles transversals.

Sermones varii de tempore et de sanctis, de sant Bernat de Claravall. Homilia in Cantica Canticorum

(ms. 137, núm. ant. 176, 160 folis de 290 × 210 mm, a dues columnes i numerat al verso amb xifres aràbigues, incomplet)

Del foli 2v al 86v es deixaren en blanc els espais de les caplletres, indicades en caràcters petits al marge. Trobem inicials de format reduït (sobretot la “V” de Vox, a partir del foli 137v), en vermell i tinta fosca o verd, amb línies en reserva, volutes, motius curvilinis i florals.

Sermones, de sant Agustí i altres

(ms. 139, sense enquadernació, 137 folis s. n. de 335 × 245 mm, a doble columna)

En molt mal estat, llevat d’una “K” (foli 1), en blau, amb guions alternats amb boles en reserva, volutes i fils vermells, conté petites inicials simples monocromes, en blau o vermell, amb palmetes i volutes. Els folis 136v-137 reprodueixen l’inventari més antic de la llibreria santescreuïna.

Expositio super Pentateucum, de sant Bruno Astensis. De sacramente liber secundus, d’Hug de Sant Víctor. Carmen in laude Domini, de Marbode

(ms. 140, sense enquadernació, 234 folis de 325 × 240 mm, a dues columnes, sense la primera tapa i el llom, incomplet)

Veiem inicials molt simples en vermell, en blau i vermell o a l’inrevés, amb línies en reserva, volutes i aspes i algun espai en blanc.

Collationes, de Joan Cassià

(ms. 145, núm. ant. 246, núm. inv. 10, 192 folis de 345 × 255 mm, a dues columnes, incomplet)

Les inicials, en vermell, blau i vermell o en ambdós colors més el negre, són completades amb ratlles paral·leles, tiges i palmetes ondulants, un entrellaç perlejat, una ziga-zaga, una trena o un fris vegetal en reserva.

Interpretatio Levitici, de sant Ciril d’Alexandria

(ms. 153, núm. ant. 214, núm. inv. 2, sense cobertes, 196 folis de 333 × 255 mm)

L’escriptura del text coincideix amb la de l’ex-libris i amb l’emprada a l’inventari vell. Inicials en verd i vermell, amb fistonat, espirals, punts, ratlles, acabaments vegetals i una trena angulosa. Als folis 137 i 139v observem una “P” ajaguda per manca d’espai disponible, en haver previst lletres encara més senzilles. La tipologia descrita és força semblant a l’emprada a l’escriptori vigatà, en la seva fase més avançada, és a dir, cap a la fi del segle XII, quan ja descobrim una escriptura gòtica, com veiem a les Sancti Gregorii Magni homiliae in Ezechielem o a l’Orationale siye collectanum ad usum sedis vicensis (MEV, ms. 25 i 99) (vegeu l’estudi dins el vol. III, pàgs. 781 i 786 d’aquesta obra). Manifesta una major espontaneïtat, tot minvant, però, la qualitat artística.

Historia scholastica, de Petrus Comestor

Foli 2 de la Historia scholastica de Petrus Comestor (ms. 155 de la Bilioteca Püblica de Tarragona) amb diagrames de la genealogia de Crist. Caplletra “S” del ms. 119 de la mateixa biblioteca.

ECSA - I. Companys

(ms. 155, núm. ant. 242, 265 folis de 345 × 225 mm)

El foli inicial, sense numerar, conté una “D” en reserva, amb el fons en vermell, decorada amb palmetes, com la “G” del foli 1 (dues volutes entrellaçades) i la “I” del foli 2, entre d’altres. Hi trobem també inicials en vermell i blau, amb ornaments filiformes i palmetes. Els sis primers folis (el darrer només al recto), sense numerar, mostren la genealogia de Crist (*), amb els noms dins circumferències concèntriques blaves i vermelles. l’arbre inicial (les dues primeres edats) arriba fins a Tha. El segon, més complex, comença al capdamunt del foli i presenta branques reomplertes de groc i vermell. Els noms de dones són escrits en vermell, com també certes indicacions de relacions (concubina, uxor, filia, ancilla, libera...). El tronc del tercer esquema, que arrenca igualment de dalt i conté altres anotacions vermelles (pontifices i judices), deixa lloc, a la part superior dreta, a tres arcs de mig punt (en groc, blau, vermell, morat i negre), amb bases i capitells vegetals (llevat del tercer, amb un cap de gos), separats per fusts estriats (excepte el segon, amb una cadena), que allotgen les quaranta-dues etapes de l’Èxode del poble d’Israel. A sota, trobem un diagrama tetralobulat, amb les dotze tribus d’Israel, a més dels punts cardinals i de quaranta-vuit ciutats. El quart (acabament de la tercera edat) presenta tres branques grogues, d’una de les quals sorgeix Saül i els seus fills. El cinquè comença amb Jessè i finalitza amb Salomó. El sisè duu anotat pontífexs, profetes i els reis de Judà i Síria, contemporanis deis d’lsrael. El setè prossegueix amb els mateixos personatges, amb l’afegit dels monarques babilonics i assiris. El vuite (acabament de la quarta edat) incorpora els reis perses. El nove inclou els d’Egipte, Grecia, Macedonia i Asia i, a l’esquerra, un senzillíssim planol ideal de Jerusalem, amb les muralles i sis portes. El dese arriba fins a Josep, i el darrer (fi de la cinquena edat) s’atura a la Resurrecció de Crist.

Al marge esquerre del foli 11v, veiem dos esquemes apirarnidats, amb compartiments i coronats per creus i flors de lis, que representen l’Arca de Noe, segons els comentaris de Walfrid Strabó i sant Agustí, semblants als traçats a la Historia Catholica, de Rodrigo Jiménez de Rada (Universitat Complutense de Madrid, ms. 138, foli 496)(*).

Psalmi cum commentariis

Beatus vir del foli 1 del Psalmi cum commentariis (ms. 160 de la Biblioteca Pública de Tarragona) amb decoració cal·ligràfica, a base de filigranat i vermiculat. Caplletra “D” del foli 132 del mateix manuscrit que crea al seu interior quatre volutes vegetals.

ECSA - I. Companys

(ms. 160, núm. ant 100, núm. inv. 14-16?, 205 folis de 252 × 177 mm, a tres columnes, incomplet)

Distingim inicials secundaries en blau i vermen o repintades en morat. Quant a les capnetres, en ressaltem dinou, enquadrables en tres estils diferents. La “B” de Beatus vir del foli 1, en blau i vermen, mostra una ornamentació cal.ligrafica (145 × 90 mm) i el seu pal bicrom, partit per una línia ondulant, conté “S” i aspes. Es completa, a l’interior i al voltant, amb palmetes, ratlles, punts, 10-bulat i volutes. Les dels folis 82 v (“S” de 70 × 40 mm), 97 (“A”), 103 (“D”), 104v (“Q”), 106 (“C”), 108, fol. 109v (“Q”), 110v (“B”), 111 v (“I”), 113 (“F”), 129 (“C”), 132 (“D”) i 153v (“D”) es caracteritzen per la delicadesa del dibuix, amb petits cercles, ratlles i reticulat, que suggereixen I’ombrejat de les fulles lobulades i prensils (semipalmetes), flors d’arum i tiges, proveides de beines, una greca, dentat i semipalmetes formant un fris (foli 104v). El seu traçat interior origina volutes convergents i divergents i cors, que s’entrellacen o afronten. Els fons poden ser monocroms (en vermell, el del foli 106) o bicroms. Destaquem la solució adoptada al foli 153v, en que el camper ha estat quarterejat en creu, com el rombe central, amb combinació de requadres blaus i vermelis.

Les diferents maneres que hem detectat semblen revelar que el codex fou parcialment il.luminat en una primera fase, potser a I’escriptori de Sant Cugat del Valles (pensem en el Sacramentari ACA, ms. Sant Cugat 47), seguint I’estil ja descrit als codexs 58 i 158 (també realitzat per dues mans), coincidents en la blancor del pergamí. El filigranat, en canvi, que s’adequa molt més al rigor cistercenc, per la manca d’interes cromatic i la reducció deis ornaments a motius fitomorfics simples, juntament amb fils i espirals manifesta una fase més avançada, ja dins el segle XIII, com evidencia igualment la flor de lis manllevada de l’heràldica del foli 127, tan freqüent a les miniatures franceses. Amb relació a l’origen, considerem, en canvi, que la “B” inicial respon millor a les solucions que esdevingueren habituals a Santes Creus, com observem en altres còdexs, com el 59(*).

Cartulari de Santes Creus o Llibre Blanch

(ms. 169, enquadernat en pell, 180 folis de 300 × 205 mm)

Al primer dels fulls de guarda, pertanyents a un cantoral del segle XV, hom donà constància del nom popular del cartulari, conegut com “Llibre Blanch”. El text posseeix caplletres, d’uns 40 mm, en vermell i blau i inicials secundàries en vermell, d’uns 20 mm. Als folis 29v, 94v, 133 i 178v distingim nusos de Salomó de tres fils, com els que apareixen al llarg del Cartulari de Poblet (Biblioteca Pública de Tarragona, ms. 241) o a claus de volta (nau de l’Epístola i sala capitular de Santes Creus, esglésies de Poblet i del Pla de Santa Maria) (Companys-Virgili, 1993, pàgs. 61-64), on també figura en una signatura gravada al parament exterior del transsepte.

Còdexs del segle XIII

Sermones dominicales et de Sanctis, atribuïts a Britonicus

(ms. 1, núm. ant. 63, 445 folis molt prims, a doble columna de 145 × 105 mm)

Fins el foli 208v, veiem sis inicials en blau, amb adorns del tipus vermicular (dobles volutes i traçats cardials) vermells o a l’inrevés, alternativament. A partir del foli 218, són senzilles, només amb ratlles aparellades. Els folis 445-450 presenten una escriptura més avançada.

Cartes d’Esteve de Turnay. Formularii artis dictaminis, del mestre Renerius d’Orleans

(ms. 6, núm. ant. 52, 96 folis de 180 × 135 mm, incomplet)

Registrem inicials en blau i vermell i viceversa, en alternança, amb dues ratlles verticals paral·leles, i als folis 10 (“C” i “T”) i 17 (“S”), amb forma vermicular.

Breviarium Cisterciense

(ms. 9, núm. ant. 57, 238 folis de 160 × 105 mm, a dues columnes fins el foli 154 i a continuació a ratlla seguida)

Els folis 1v-6 reprodueixen part d’un calendari litúrgic, amb la repetició del grup consonàntic “KL” corresponent a Kalendas (120 × 150 mm) en vermell o negre. Descobrim petites inicials vermelles amb ornaments negres, a més de les rúbriques.

Opuscula, de sant Eligi i sant Isidor

(ms. 11, núm. ant. 49, 97 folis de 185 × 120 cm)

Escrit sobre vitel·la, inclou únicament inicials menudes perfilades en vermell.

Sermones et scerpta, de sant Bernat de Claravall. Miscellanea, d’Hug de Sant Víctor

(ms. 16, núm. ant. 33, 171 folis de 200 × 135 mm)

Les inicials, vermelles, es completen amb palmetes, ratlletes paral·leles, fistonat i boles. Veiem alguns dibuixos marginals posteriors: mans, amb un llarg índex, i un rostre de perfil (foli 162v).

Malum Punicum. Commentaria in Cantica Canticorum, de Tomàs de Perseigne o de Vancelles

(ms. 19, núm. ant. 31, 134 folis, més 3 de l’índex final de 196 × 148 mm, a dues columnes la primera obra)

Conté rúbriques i petites inicials en vermell i/o blau o verd, segmentades per línies fistonades i proveïdes de prolongacions filiformes, semipalmetes, amb un rostre (la “D” del foli 73) o un cap de monjo (la “O” del foli 180v). Al marge inferior d’alguns folis descobrim palmetes, semipalmetes i línies ondulants (folis 51v, 87v, 91, 92, 93 i 129), traçades en tinta negra.

Sermones, de Guillelmus de Monte Lauduno. Homiliae, de Joannes de Alba Villa

(ms. 29, núm. ant. 41, 170 folis de 200 × 135 mm, a dues columnes)

Intercalat dins el text del foli 32 apareix un fris vertical amb una greca o línia dentada. Les inicials són vermelles o blaves, resseguides per una ratlleta del color oposat.

Constitutiones Cistercienses

(ms. 32, núm. ant. 15, 70 folis de 205 × 147 mm)

D’aquest text, el contingut del qual es prolonga fins el 1227, només hem d’assenyalar la decoració del foli 1, creada a partir d’una “U” en blau, amb roleus sobre fons vermell a l’ull. La sobremunta una espiga de volutes bicroma i una línia blava perfilada per altres (en blau i vermell) que arrenquen d’una mena de raïm al marge esquerre. El foli inclou, a més d’un ex-libris en vermell de Bonrepòs, petites inicials bicromes tallades per dues ratlles, de la darrera de les quals, una “S”, sorgeix un cap monstruós, amb llargues orelles i bec, que mossega un feix de tiges precedit per un nus de Salomó inscrit en dos quadrats, amb puntes als angles.

Collectarium Cisterciense

(ms. 39, núm. ant. 1, 162 folis de 210 × 160 mm)

Els folis l-5v s’encapçalen amb “KL” de Kalendas en blau i vermell, amb forma vermicular, ja que corresponen a un calendari, incomplet. Als folis següents, les inicials combinen el vermell amb el blau o el verd, ornades amb cercles i palmetes.

Sermones dominicales et de Sanctis, atribuïts a Britonicus

(ms. 47, núm. ant. 3, 424 folis de 230 × 140 mm, a dues columnes i numerats a la part superior, amb xifres romanes en tinta)

Reprodueixen, encara que amb una distribució diferent, els sermons del ms. 1. El penúltim full de guarda duu l’ex-libris de Santes Creus raspat parcialment, per tal de transformar-lo en el del convent del Carme (de Valls?). El foli inicial mostra una “A” filigranada, en blau i vermell. A l’inici de cada sermó, hi trobem petites inicials del mateix tipus.

Sermones in Evangeliis totius anni

(ms. 50, núm. ant. 21, 101 folis de 205 × 130 mm)

Tot el còdex presenta la “I” de In illo tempore en vermell i morat, amb entrellaços, un quadrifoli i línies en reserva.

Breviarium Cisterciense

(ms. 51, núm. ant. 2, 153 folis de 212 × 165 mm)

Conté nombroses inicials en blau o vermell. Al foli 1 veiem una “B” (65 × 65 mm) en vermell i blau, separada per una línia esglaonada i una altra de zigzaguejant, amb quadrifolis i ratlles en reserva, amb ornamentació vermicular en ataronjat i morat. Localitzem disset lletres més d’aspecte similar.

Sermones, d’Hildebertus Cenomanensis. Tractatus logicalis. De exordio coniugii, d’Hug de Sant Víctor

(ms. 65, núm. ant. 127, 93 folis de 225 × 165 mm, a dues columnes fins el foli 24v, incomplet)

Només conté inicials senzilles vermelles o blaves, amb algun adorn vermell.

Explanatio psalmorum, amb pròleg de Gilbert Porretanus

(ms. 68, núm. ant. 132, 269 folis de 225 × 160 mm)(*)

Fou registrat com de Santes Creus a través de l’ex-libris. Si bé l’espai destinat a la caplletra restà en blanc (com en quatre folis més) al recto del foli inicial, el verso presenta la “B” de Beatus vir en blau i vermell, bipartida per una línia ondulant i volutes vegetals. Veiem inicials mitjanes bicromes en alternança, amb lobulat, esses de violí en reserva o una aspa.

Usus Cistercienses

(ms. 73, núm. ant. 212, 96 folis —estripat el 56— de 265 × 205 mm)

Malgrat que la lletra indica que el volum pertany al segle XVI, li foren afegits els vuit primers folis, corresponents a un calendari litúrgic procedent de Bonrepòs, l’única decoració del qual consisteix en el grup “KL”, en blau la primera lletra i en vermell l’altra. Al foli 7 veiem petites inicials amb alternança cromàtica (blau, verd i vermell) i al foli 8v, pintades en vermell, línies interiors en reserva.

Sententiarum libri IV, de Pere Llombard

(ms. 74, sense enquadernació, 239 folis de 240 × 160 mm, a dues columnes, incomplet)

Molt malmès a la part inferior i a la columna tocant al cantell, conté inicials monocromes i bicromes.

Parabolae. Ecclesiastes. Cantica Canticorum. Liber sapientiae. Ecclesiasticus cum commentario

(ms. 75, núm. ant. 175, sense tapes i cremat a la part superior, 173 folis de 240 × 240 mm, a tres columnes)

El conjunt d’inicials, bicromes, mostra traçats geomètrics de delimitació dels colors i motius filiformes envoltants.

In Salomonis Ecclesiastem homiliae XIX, d’Hug de Sant Víctor i obres del segle XIV

(ms. 83, núm. ant. 98, 162 folis de 260 × 180 mm)

La “Q” del foli 1, en vermell i blau, presenta ornamentació vermicular.

Epistolae et evangelia totius anni

(ms. 96, núm. ant. 10, 115 folis de 240 × 165 mm)

El grup Hec dicit Dominus del primer foli mostra palmetes i una sanefa d’aspes a la inicial, vermella, i alternança de blau i vermell a les lletres restants. Les altres, bastant grans, són en vermell, blau o verd, algunes amb lobulat, línies en reserva i semipalmetes.

Ethica i Politica, d’Aristòtil, seguides d’una obra posterior

(ms. 98, sense enquadernació, 217 folis de 275 × 215 mm, a dues columnes)

La “O” del foli 1, vermella i blava, amb una partició esglaonada, es prolonga en una llarga cua i amb forma vermicular, com altres lletres. Veiem també petites inicials, en alternança del blau i del vermell, amb motius filiformes del color oposat.

Evangeliarium

(ms. 102, núm. ant. 191, 101 folis de 280 × 200 mm)

J. Domínguez Bordona anota que és una rèplica del ms. 104 i, per tant, una obra atribuïble a l’escriptori santescreuí. Entre les inicials decorades, les més nombroses són les “I” de In illo tempore, en vermell, morat i blau, amb motius filiformes, lòbuls, punts, vegetals esquemàtics i volutes. Els folis 47-49v i 101-101v contenen notacions musicals, amb inicials en blau i vermell.

Tractatus de virtutibus

(ms. 114, núm. ant. 186, 284 folis amb numeració original en xifres aràbigues de 285 × 210 mm, a dues columnes)

Anotem inicials en blau i vermell, entre les quals la del foli 2v mostra una “C” amb cercles concèntrics en blau i motius filiformes.

Postillae super proverbia Salomonis seguides de textos posteriors

Caplletra “D” del foli 1 del ms. 122 de la Biblioteca Pública de Tarragona, ornada amb vermiculat sobre campers negre i vermell i completada, a la part superior, per un rostre.

ECSA - I. Companys

(ms. 122, núm. ant. 164, 160 folis de 300 × 225 mm, a dues columnes, llevat dels folis 102-128v, a línia seguida)

El còdex aplega a més les Series chronologicae Pontificum et Imperatorum, de Martinus Polonus o.p., i les Interpretationes nominum hebraicorum, dels segles XIV i XV, respectivament, i el full de guarda recull una cronologia dels reis d’Aragó fins a Pere II el Gran.(*) Les inicials, en vermell i tinta o en blau i vermell, s’ornen amb palmetes i les bicromes amb una línia ondulant de separació dels colors. La “D” de Dicit del foli 1, en vermell i forma vermicular, presenta un rostre (com al foli 10 del ms. 106) a la prolongació superior. Al marge inferior del foli 21 trobem un motiu afusat negre, vermell i verd, amb una creu, un nus de Salomó, fulles i lobulat. Les paraules Expliciunt proverbia del foli 100v s’emmarquen amb sèries de cercles voltats de punts, ziga-zaga i aspes, amb alternança del color de fons (vermell i negre). Finalment la “Q” del foli 101, en blau i vermell, sobresurt per la seva delicadesa, amb esses i forma vermicular.

Missale Cisterciense

(ms. 126, núm. ant. 159, 330 folis de 305 × 215 mm, a dues columnes)

Conté una gran profusió d’inicials monocromes en blau o vermell, en alternança, amb formes vermiculars morades o vermelles. En veiem de més grans, bicromes i bipartides, amb prolongacions superiors, que poden acabar en caps d’ocell (“P” del foli 10v). Al foli 182v, la “T” del grup Te igitur clementis distribuït en sis línies (55 × 55 mm), migpartida per una línia mixta i que tanca elements en reserva, posseeix una ornamentació vermicular morada i vermella, formant espirals entorn de palmetes puntejades. Els folis 193-198v registren notacions musicals i el verso del darrer indica que era el missal que es feia servir normalment a l’altar major.

Decretales Gregorii IX papae a S. Raymundo de Pennafort compilatae

(ms. 133, núm. ant. 260, 206 folis de 325 × 222 mm, a dues columnes)(*)

Al foli 1, el grup “GREGORIUS” (visible novament als folis 47 i 160) apareix en blau, resseguit per línies vermelles, i al marge inferior veiem un ornament afusat en vermell i verd, amb una espiga penjant. Als marges laterals i central, cal ressenyar nombrosos dibuixos a ploma (capets masculins i de dona de perfil i un gos). El centre del foli 205 reprodueix un Arbor consanguinitatis a tinta, amb un tronc i quatre branques, que segueix, al verso, un altre de sobremuntat per un arc que n’aixopluga dos més d’entrellaçats i centrats per florons.

Liber gestarum Barlaam et Josaphat. Vitae Sanctorum Brandani Martialis et Johannis Helemosinarii Passio et translatio S. Eulaliae. De vita contemplativa libri III de Iulianus Pomerius. Vita Sancti Nicholai episcopi

(ms. 141, sense enquadernació, 177 folis de 345 × 230 mm, a dues columnes)

A partir del foli 148v, trobem inicials en blau i vermell o en blau i groc, a més de les habituals caplletres vermelles i verdes, amb volutes, fistonat, cercles i palmetes.

Historia ecclesiastica, d’Eusebi de Cesarea

(ms. 144, núm. ant. 234, 104 folis de 360 × 265 mm, a dues columnes)

La “P” de Peritorum del foli 1 (85 × 33 mm), en verd, vermell i taronja, s’orna amb semipalmetes, esglaonat i fistó i les lletres següents es troben requadrades en verd i vermell, sobre fons negre. Veiem altres inicials monocromes alternades en verd o vermell. Se situen als marges que emmarquen el text, amb lobulat, palmetes, espirals i una fulla-flor en tinta o color. Una “V” del foli 9 es prolonga en tiges (com al foli 79) acabades en un cap de drac mossegant un vegetal. Al foli 9v un requadre marginal inclou en el seu contorn un cap d’au, un de drac i fulles penjants, i, al següent, un quadrat amb dues semipalmetes genera un feix de línies acabades en voluta (similar al foli 96) i un altre marc incorpora un cap d’au i un de drac. Al foli 10v, retrobem una anotació triangular vorejada per palmetes i un lleó, a la base, en tinta, vermell i verd, com els dibuixos precedents.

Expositio in epistolas S. Pauli, de Pere Llombard

(ms. 150, núm. ant. 227, 248 folis de 283 × 260 mm, a dues columnes, incomplet)

Reprodueix el text del còdex 146, per la qual cosa cal deduir que es tracta d’una còpia d’un manuscrit d’estil francès, d’estil anglo-normand, realitzada a l’escriptori de Santes Creus. Conté inicials bicromes (en blau i vermell) i bipartides o monocromes amb elements penjants o no (un cap d’au, de drac barbat i de llargues orelles o de lleó, una serp i flors). Als marges descobrim també ofidis i éssers fantàstics.

Sermones varii de tempore et de Sanctis

(ms. 151, núm. ant. 226, 192 folis de 345 × 245 mm)

Al foli 2, una “H” (60 × 60 mm) en blau mostra una greca vermella al centre del pal de la dreta i un fris de semipalmetes a l’esquerre i al travesser, als quals s’afegeixen fulles lobulades encerclades i oposades. Les inicials corresponents als diferents sermons són bicromes, combinant-se el color del cos i de l’ornamentació, de caràcter cal·ligràfic.

Consuetudines Cistercienses

(ms. 162, núm. ant. 115, 157 folis de 240 × 175 mm)

Els trenta primers folis es conserven en molt mal estat. El foli 1 ens recorda la provinença del còdex, el monestir de Bonrepòs. Descobrim inicials en vermell o blau, amb senzills adorns del color oposat, com la “Q” del foli 10, amb petits cercles, ratlles, palmetes i volutes, i la “O” del foli 52, entre altres. Al marge inferior del foli 87 veiem una sexifòlia encerclada. Els folis 140-143v i 148-151 contenen notacions musicals, si bé incompletes. A continuació (folis 144-145, 146v-147), assenyalem les taules de la lletra dominical i del nombre auri, amb una “P” en blau, inclosa dins un marc farcit de tiges ondulants i en forma de cor, amb palmetes vermelles.

Còdexs de la fi del segle XIII

Sermones de Sanctis d’Aldobrandinus de Cavalcantis

(ms. 5, núm. ant. 51, 70 folis de 175 × 135 mm, a dues columnes)

A més d’inicials en blau i vermell, esmentem, al foli 1, una “S” amb una altra essa en reserva i vermiculat amb prolongacions.

Sermones, de Nicolaus Boiardus

(ms. 14, núm. ant. 31, 210 folis de 200 × 150 mm, a dues columnes)

Té inicials en blau i vermell. El foli 2v conté una “D”, amb prolongacions verticals filiformes (una línia vermella i elements afusats o fulles de perfil, blaus i vermells, alternativament) al marge esquerre, amb lobulat, línies ondulants, comes, circells, volutes i cercles concèntrics. Aquesta ornamentació torna a aparèixer més endavant, com en el foli 5, als marges superior i esquerre, on s’afegeixen fruits reticulats i filaments que es prolonguen al dret i inferior, on veiem també un peix allargassat dibuixat en vermell. Assenyalem la caplletra “P”, igualment bicroma i bipartida per una línia mixtilínia en reserva, que tanca dues parelles de semipalmetes encerclades. Al marge esquerre del foli 4v, descobrim una mà sorgint d’un puny. La “E” del foli 156 mostra un vermiculat, com la “I” del foli 204, juntament amb un cap cofat de perfil, de nas prominent. El darrer full de guarda recull una recepta en català sobre la fabricació de la tinta i explica que els sermons van ser empenyorats, al començament del segle XV, a l’ardiaca de Vila-seca Joan Nadal (1402-1409).

Sermones de tempore et de sanctis

Diversos detalls del foli 1 del ms. 61 de la Biblioteca Pública de Tarragona, amb l’extrem d’una “I” convertit en un rostre barbat i un ocell camallarg, i caplletra “L” amb decoració cal·ligràfica en vermelló i morat.

ECSA - I. Companys

(ms. 61, núm. ant. 145, 275 folis de 213 × 145 mm, incomplet)

El foli 1 sobresurt per la decoració cal·ligràfica en blau i vermell. Inclou una gran “L” bipartida per una línia esglaonada i amb un lòbul al mig, vermiculat vermell i morat en una composició simètrica, a base de cors i cercles, i a sota un rostre barbat, similar al de la prolongació de la “I” de la segona columna. Enriqueixen els marges superior i esquerre motius allargats i corbs (com en el còdex 14), amb circells i volutes. Una au camallarga traçada en morat i vermell se situa al dret, i hi ha ornamentació del segon color a l’inferior, on distingim un cap de drac bequerut que mossega tiges formant volutes. Els marges dels folis 2-3 i 4 presenten estrelles o rombes, amb quadrifolis emmarcant text. La “H” del foli 3 mostra un cap de lleó, la “C” del foli 35 acaba en un de monstruós (com la “E” del foli 79), la “A” del foli 37 en una testa d’ocell i d’altres animals a les prolongacions. Al foli 244, veiem una “I”, a la segona columna, bipartida i amb quatre caps d’ocell a les cues. Els folis 274v-275 mostren curiosos dibuixos figurats d’època moderna (un àngel femení i éssers monstruosos). Els fulls de guarda reprodueixen curioses receptes mèdiques, i el foli 8 dona a conèixer el fet que, el 16 de setembre de 1377, el monjo mercedari Joan de Conca s’emportà aquest volum, amb el Liber scintillarum (ms. 28), un altre compendi teològic i un segon sermonari escrit sobre paper, que potser foren retornats a fra Pujacins.

Tractatus de vitiis, de Guillelmus Peraldus

(ms. 67, núm. ant. 117, 192 folis de 240 × 185 mm, a dues columnes)

En aquest tractat, el text del qual retrobem en els còdexs 21 i 56, del segle XIV, hi veiem petites inicials senzilles en blau i vermell, amb dues ratlles verticals. En el foli 1, tenen també vermiculat i, en els folis 7 i 8, es completen amb tiges, semipalmetes sinuoses i volutes. Cal assenyalar els nombrosos dibuixos marginals per destacar punts del text: una mà (foli 12v, 15v, 16, 20, 21, 21v, 28v, 29, 32v i s), un ull (foli 21v), una llengua (foli 55 i 176), una ballesta (foli 55), una mola de molí (foli 166), una espasa i una destral (foli 176v).

Summa (libri I-II), de sant Ramon de Penyafort. Summa de matrimonio, de Tancredus. Glosulae super Summam Raymundi de Pennafort, de Guillelmus Rodonensis

(ms. 82, núm. ant. 91, 205 folis de 265 × 175 mm, a dues columnes)

La “Q” del foli 1 (110 mm × 20 mm) presenta una línia fistonada en reserva que la segmenta, una llarga cua filiforme i volutes terminals. Al marge dret del foli 27, observem les aspes d’un molí de vent (“pata aeris tempestate”), dibuixades a la ploma, als del foli 44v, quatre cares, una de les quals sobremunta un lobulat amb punts interiors, com les descobertes en altres còdexs i en altres mans (folis 48, 51v, 54v, 61, 66, 67, 71v, 75v i 105).

Conceptus et exempla praedicabilia

(ms. 132, núm. ant. 132, 124 folis de 320 × 245 mm, a dues columnes i a tres, la tabula)

Els folis l-4v contenen taules a triple columna, amb petites inicials en vermell i mans esquemàtiques als marges. El foli 5 mostra una “A” en blau, amb tiges ondulants, semipalmetes, circells, volutes i fruits reticulats, a més de sanefes d’elements alterns (fulles espinoses, quadrifoli, lobulat i cadena de cercles travessats per una ratlla), als marges superior, esquerre i central. La “N” del foli 96 presenta amb una figureta de perfil tocant al pal, amb un angle, volutes i un quadrifoli.

Lectionarium

(ms. 161, núm. ant. 206, 102 folis de 280 × 190 mm)

En el foli 2, trobem dues inicials decorades. Curiosament en la primera, la “E” de Hec, l’il·luminador, en haver comès un error el copista, es veié obligat a ornar la segona lletra en lloc de la “H”, remarcada després en vermell, al marge. Bicroma i amb vermiculat, sembrat de fulletes trevolades i compostes, a més de flors menudes i estrellades, al marc, té prolongacions filiformes amb alvèols puntejats. A sota, la “F” de “Fratres”, mostra només traços en reserva sobre vermell i una doble línia vertical blava entre quatre anellets. En el foli 68, una “I” en blau i vermell apareix compartimentada en rectangles amb creuetes pomejades al seu interior i en el foli 76, una altra “F” incorpora una trena de dos fils.

Concordantiae Bibliae

(Monestir de Poblet, núm. 2, núm. ant. 180, 407 folis s. n. de 285 × 215 mm, a tres columnes de seixantatres línies, dins una caixa de 240 × 155 mm)

Aquest còdex ha estat identificat com les Concordantiae anglicanae seu magnae, d’Hugo a Sancto Caro O.P., amb addicions de J. de Darlington O.P., R. de Stavenesby O.P. i H. de Croyndon O. P., i datat als segles XIII-XIV. Assenyalem, en el foli 1, una “C” bipartida, en vermell i blau, amb línies en reserva, vermiculat i prolongacions horitzontals i verticals formant angle i petits dibuixos trapezoidals en els colors indicats. Apareixen decorades les diferents lletres de l’alfabet, en tractar-se d’un llistat de noms. (ICF-MJVG)

Bibliografia

• Villanueva, 1851, vol. XX, pàgs. 120-123
• Bover, 4, 1925, pàgs. 382-391
• Domínguez Bordona, 1933, pàgs. 177-159 i 495-496; 1952, pàgs. 13, 47, 66, 103, 119, 122 i 125-144; 1957, pàgs. 207-210; 1959, pàg. 399
• Bohigas, 1960, pàgs. 54, 62 i 65
• El arte románico, 1961, pàgs. 17, 54-55 i 123-124
• Fort i Cogul, 1962-1963, pàgs. 1-8
• Domínguez Bordona, 1962, pàg. 95
• Fort i Cogul, 1979, pàg. 258
• Avril i Altres, 1982, pàgs. 48, 58, 63, 69, 165-168 i làm. XXIX
• Ibarburu, 1985, pàgs. 103-121.